Vicki Bernadet: 'Si els abusos a menors fossin una malaltia, seria una pandèmia'

La valldoreixenca, una de les cares de la lluita contra els abusos, remarca la necessitat de prendre mesures urgents per no 'desprotegir' els infants


  • Comparteix:

Vicki Bernadet ha visitat el 'Sant Cugat a fons' / Foto: Guillem Babitsch (Cugat Mèdia)

Vicki Bernadet ha visitat el 'Sant Cugat a fons' / Foto: Guillem Babitsch (Cugat Mèdia)

La Fundació Vicki Bernadet, dedicada a la lluita contra els abusos infantils, ha rebut a la primera meitat del 2019 754 demandes al Servei d'Atenció a la Víctima, un 30% més que l'any passat. Una dada que, segons la valldoreixenca Vicki Bernadet, fundadora de l'entitat i víctima d'abusos, no és una mala notícia, ja que certifica que hi ha una major conscienciació i que s'està perdent la por a explicar una xacra silenciada durant molts anys pel secretisme de les famílies i la por dels qui els pateixen, sovint massa joves per poder afrontar una situació així. Bernadet ha passat pel 'Sant Cugat a fons' per alertar de la necessitat de prendre mesures urgents contra els abusos. La fundació ha arrencat aquest mes una campanya per aconseguir socis i mantenir viu el projecte, que va néixer l'any 1997.

ESCOLTA-HO

Fa més d'una dècada que es commemora aquest dia. Però hi ha hagut realment avenços en aquest àmbit?
Sí, n'hi ha hagut, no és el mateix ara que fa 10 anys, ni que en fa 30. I evidentment, també en el cas personal, ara tinc 65 anys i vaig rebre abusos quan en tenia cinc, han canviat molt les coses. La qüestió és en què, donada la tipologia de problemàtica i que afecta la infància, hauríem d'evolucionar una mica més ràpid.

Perquè entre tot això hi ha nens i nenes que continuen patint abusos, que continua sent un 20% de la població, un de cada cinc nens.

Posar-ho en xifres a vegades pot ajudar a entendre la problemàtica. Això significa que, en una classe qualsevol, 4 o 5 nens n'hauran patit.
Moltes vegades, quan faig xerrades o conferències faig això. Imagineu-vos el camp del Barça, tota una escola, una manifestació... Un 20% d'aquelles persones o pateix o patirà algun tipus d'abús sexual. Jo crec que hi ha una negació falsa que això estigui passant. Si això fos una qüestió de salut, seria una pandèmia. Hi ha una necessitat de mirar cap a una altra banda i amb això desprotegim molt als infants.

Allò de 'rentar la roba a casa' ha fet molt mal?
Sí, i en continua fent. I no és només això, també que de cara enfora ningú ha de saber que una situació així ha passat a casa. Moltes vegades es prioritza la família abans que la pròpia criatura quan són petits o quan un adult verbalitza que ha patit abusos a la seva infància. Desgraciadament també algunes vegades, qui s'ha d'apartar és la víctima perquè la família no admet totes les conseqüències.

Hi ha abusos de familiars i en altres situacions. Recordem el cas recent a Ullastrell. Ho tenim molt més a prop del que ens pensem?
Es creu que cada persona coneix com a mínim tres persones que han patit abusos. Com que no ho expliquem, la gent ignora que al seu voltant hi hagi gent que hagi passat per això. Dóna una falsa sensació que passa poc o només en segons quins àmbits o totes aquestes falses creences.

El 80% d'abusos, a més, es produeixen en l'entorn familiar o de molta confiança. Només a la família estarà a l'entorn d'un 70%, majoritàriament és dins la família nuclear o extensa. Nuclear, els pares, extensa, els tiets o els cosins i després ja entorns no tan propers però sí que formen part de l'estructura familiar.

Al primer semestre del 2019 s'han rebut 754 demandes del Servei d'Atenció a les Víctimes, un 30% més que l'any anterior. És molt un 30%.
Sí, però això no és cap mala notícia. Que el 30% més de persones siguin capaces de buscar la manera de trobar ajuda, sigui a través de la fundació o a qualsevol lloc és una molt bona notícia. Vol dir que hi ha persones que fan un pas que és molt difícil de fer. Hi ha estudis que t'estan dient que el 60% de les persones que han patit abusos no ho explicaran mai a ningú.

És una molt bona notícia. Que darrere n'hi ha una de dolenta, sí, però no és desconeguda. L'any 94, un estudi del doctor Félix López a la Universitat de Salamanca ja deia que hi havia un 20% de la població patia abusos. És un percentatge sostingut en el temps perquè costa fer coses per canviar-ho.

Quin és el perfil d'un abusador?
No n'hi ha. Aquí s'ha de distingir una mica el que és el pederasta, que són persones que podrien tenir algun perfil, que podria ser que viuen soles o amb els seus pares, o que només es relacionen amb nens. Però l'abusador intrafamiliar, el que passa desapercebut, pot ser un catedràtic a la universitat, pot ser el director d'una multinacional, un paleta, un electricista... Són persones que són acceptades totalment per la comunitat perquè tenen una vida totalment normal.

D'aquí la gran dificultat per detectar els abusadors i d'aquí la necessitat que la societat es prepari, es formi i s'informi de com detectar-ho.

El silenci sovint es trenca molts anys després. Quin procés passen, quin és el detonant?
Cada persona té el seu procés. Hi ha qui ho diu per primera vegada als 18, als 20, als 30 o als 60. El moment a vegades no el tries tu, ell et tria a tu. Però, majoritàriament, és quan ets adult. El 92% de casos d'abusos sexuals no es parles fins l'edat adulta.

Hem de buscar la manera, la sensibilització, la prevenció perquè aquest percentatge vagi canviant cap a l'altra banda. Que les famílies entenguin què han de prioritzar, què s'ha de controlar. Molta formació també a professionals i a pares i mares. És una feina que és nostra, no els hi hem de traspassar a les criatures. La societat s'ha de responsabilitzar que ha de fer un canvi tan mentalment com professional per poder-ho detectar.

L'entorn cada vegada està més sensibilitzat al respecte. Però qui és qui demana ajuda? Qui dóna l'alerta?
De totes les maneres. Quan són adults, a través d'Internet o aquí al telèfon. A vegades vénen parelles de persones que han patit abusos que volen ajudar, pares que es volen informar... Nosaltres donem el servei a les víctimes i a les persones que directament o indirecta han patit un abús sexual. Qualsevol persona que en el seu àmbit hi ha passat i necessita assessorament o fins i tot una teràpia.

Quan truca algú o us ve algú i us diu que ha patit abusos quin és el protocol?
Hi ha un equip tècnic que s'encarrega d'això, però cal remarcar que qualsevol persona pot fer la trucada demanant ajuda. Llavors hi ha una primera acollida per part de la treballadora social, que escolta el que li volen dir i explica què fem nosaltres.

Pot ser que a partir d'aquí hi hagi gent que digui que ja tornarà a trucar, altres que volen fer un pas més... Depèn molt de la demanda o de què es veu capaç de fer cadascú. Hi ha teràpies individuals o grups d'ajuda mútua i fins i tot si cal algun tipus de medicació.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.