Entrevista

Ramon Aurell (ginecòleg): "La dona jove ha de tenir clar si vol ser mare o no i planificar-ho amb molt temps"

El director de la unitat de reproducció assistida de Quirón Barcelona defensa la congelació d'òvuls perquè la dona pugui desenvolupar la seva carrera


  • Comparteix:

El ginecòleg i director de la unitat de reproducció assistida de Quirón Barcelona, Ramon Aurell, creu que és "incompatible" i "difícil" compaginar la carrera professional amb el fet de ser mare, en l'actualitat. Per Aurell, és indispensable que les dones tinguin la informació per poder decidir quan voldran ser mares, ja que alerta que si és més tard dels 35 anys, la biologia la tindran en contra. Per això, el doctor, que ha participat recentment en el congrés Women Evolution, aposta per la congelació d'òvuls perquè la dona pugui decidir en un futur quan és el millor moment per a ella.

Escolta-ho

Sovint es remarca aquesta incompatibilitat que hi ha entre ser una bona professional, o estar en determinats càrrecs de responsabilitat, i el fet de ser mare o formar una família. Realment, avui en dia és incompatible això?
Penso que sí que és incompatible. Crec que és molt difícil compaginar la carrera professional amb la pressió social i familiar de ser mare. És per això que, sempre dic que avui en dia la dona jove ha de tenir clar si vol ser mare o no, i si vol ser-ho en un futur, intentar planificar-ho amb molt temps. Ja sé que és difícil, però us heu de planificar, no queda una altra.

És habitual, llavors, que les professionals i les dones en general ajornin el fet de ser mare?
Les dades que tenim a Catalunya dels darrers 20 anys ens diuen que l'edat mitjana de consultes que hi ha per a la reproducció assistida és de 37,9 anys. Imagina't una dona amb 38 anys, pràcticament, que ve a dir-te "em vull quedar embarassada". Ja és difícil amb 35 anys perquè a partir d'aquesta edat l'eficàcia de l'òvul comença a baixar, ja que als 38 anys plantejar-se una maternitat ja és anar tard i, llavors, tot són presses. Has de fer fecundació in vitro, has d'intentar guanyar temps, perquè si no es fa tard.

Què fem, llavors? Perquè sembla que els canvis socials encara van lents, no?
Penso que això va a pitjor. La part important és que la dona menor de 30 anys sàpiga que avui en dia pot saber quina és la seva fertilitat, pot testar-la, pot mirar la seva reserva ovàrica. Una dona neix amb un nombre d'òvuls determinat que va gastant amb la seva vida reproductiva i, a partir dels 35 anys, baixa la quantitat i la qualitat d'aquests òvuls. Avui en dia, una dona pot saber als 30 anys si està molt bé de fertilitat o si està justa. A partir d'aquí, si no té clar que vol ser mare jove, pot congelar els òvuls i quan tingui 40 o 43 anys i estigui a la plenitud i vol ser mare i no es queda embarassada, pot anar a buscar aquests òvuls al laboratori o fabricar els embrions i embarassar-se amb molta més facilitat. És a dir, prevenció com tot.

Quines són les situacions més habituals amb les quals es troba?
Avui en dia el més habitual amb el que em trobo és la dona que ja ha fet tard, que és molt dur. Dones de 44 o 45 anys, que ja han fet tota la seva vida i diu "ara vull ser mare", i és molt trist quan els hi has de dir que tenen un problema, que no poden fer servir els seus òvuls i sempre et diuen "escolta, estic estupenda, m'han dit que estic molt bé" i és veritat, una dona de 44 anys avui en dia està estupenda, però sempre els hi dic, la meva àvia ja era àvia als 44, no només perquè era àvia sinó també d'aspecte. I després, també, em trobo molt la noia jove que sap d'aquestes coses i diu "escolta'm, jo no sé si vull ser mare, no tinc parella. Tinc clar que vull fer una carrera, vull anar a Harvard, el que sigui, i em congelo els òvuls per veure al futur com em pot ajudar".

A les dones els hi falta informació sobre tot això?
Les dones no teniu aquesta informació. És el que em fa més pena. Penso que estem treballant moltíssim a nivell de xarxes socials des del grup Quirón Salud, sobretot, i des d'Instagram i Facebook, per intentar que la gent jove (gent jove per a mi és, biològicament parlant, per sota dels 30 anys) entengui el concepte que un home pot ser pare a qualsevol edat (com Julio Iglesias, Marlon Brando als 70, 80 o 90 anys), però que una dona no. Jo la puc embarassar als 70 o 80 anys si vol, no tinc cap problema, però no serà amb el seu material genètic perquè a partir dels 35 anys perd eficàcia i és molt trist que no ho sàpiguen.

Què hauríem de canviar, també, socialment?
Primer la informació. Hem de ser capaços que tota aquesta gent jove tingui aquesta informació. Que entenguin que hi ha un rellotge biològic. Entenguin que no el podem canviar, de moment. És veritat que, segurament, canviarà però igual d'aquí a 2.000 anys. Si aquest món segueix endavant, canviarà perquè la biologia dels animals saps que ha canviat, o sigui que acabaria canviant, però de moment no tenim cap eina per rejovenir un ovari, no tenim més que congelar els òvuls.

És diferent ser mare o passar l'embaràs amb 20 que amb 40?
Et diria que sí molt fa 30 anys quan jo feia parts, però en l'actualitat com la dona també està molt bé als 40 anys, és veritat que el seu bon estat de salut farà que l'embaràs tingui menys complicacions. Però recordeu que qualsevol embaràs per sobre dels 35 i 40 anys es considera de risc només per l'edat de la dona. Realment, el cos de la dona està de moment biològicament pautat per tenir fills joves, tot i que és una mica masclista dir-ho.

No sé si s'hi troba que aquesta situació a vegades d'haver de decidir entre el fet de ser mare o el fet de tenir una carrera professional angoixa les dones?
Angoixa moltíssim. Tant a la dona sola com a la dona amb parella. Aquesta també és una pel·lícula molt interessant a la meva consulta. Veig molta dona sola, professional, amb 36 anys que diu "Ramon, és que no sé què fer. Què em recomana?". I clar jo li recomano que es congeli els òvuls o crei embrions amb parella, perquè clar potser l'home té 37 anys i en aquell moment no està preparat per ser pare i jo sempre els hi pego la bronca als homes "a veure, preparat o no preparat és compromís, perquè si tu estàs amb una parella amb 36 o 37 anys, saps que aquesta dona se li acaba biològicament aquesta eficàcia, també has d'ajudar una miqueta." Sempre trobo que l'angoixa o la pressió que té la dona, sobretot, familiar, social i laboral segueix sent avui en dia molt bèstia.

Per acabar, un consell que haurien de tenir en compte les dones per abaixar una mica aquesta pressió social que existeix?
Penso que la dona d'avui en dia heu demostrat que podeu amb tot, perquè jo tinc 4 dones a casa i treballo amb dones tot el dia i només puc dir que realment m'han ensenyat que són capaces d'arribar a tot. La meva dona l'altre dia em parlava de la dona pop, és a dir, que teniu capacitat de tot: amb els marits, amb els fills, amb els nets, amb els sogres, amb la mare... teniu aquesta capacitat brutal que l'home no té. Però el tema maternitat només el podeu fer vosaltres. Només vosaltres teniu la solució en aquest tema i penso que és important que de joves us eduquem a dir "pots ser mare en tota la teva vida dels 20 als 50 anys però tens un temps marcat biològicament que o bé congeles aquest temps o hauràs de prendre la decisió de deixar alguna cosa perquè professionalment no podràs anar 'a tope' com va un home perquè hauràs de sortir-ne un moment de la teva vida per ser mare". Penso que aquesta angoixa social és feina també dels homes perquè crec que també tenim un paper molt important que sovint se'ns oblida. A la consulta em trobo que a vegades haig d'educar més al company de la dona, que la dona que ho té claríssim i l'home no sap de què va la pel·lícula.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.