Entrevista

Ramon Viladrich: "Espero que el Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat es quedi amb una bona imatge meva"

L'excap del parc fa un repàs de les seves tres dècades com a bomber als micròfons de Cugat Mèdia


  • Comparteix:

Ramon Viladrich ha sigut cap del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat durant 12 anys / Foto: Cedida

Ramon Viladrich ha sigut cap del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat durant 12 anys / Foto: Cedida

Després de 37 anys de bomber i 12 al capdavant del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat, Ramon Viladrich es jubila amb ganes gaudir del temps lliure. La Covid-19 ha afectat a tothom, "tant en la vida privada com en la vida laboral", i també ha provocat canvis dins del parc. En una entrevista a Cugat Mèdia, Viladrich ha explicat com han viscut al parc la pandèmia. Durant els darrers mesos han pres "les mesures corresponents" per evitar contagis i, a més, han vist com "els serveis habituals han disminuït" i el parc s'ha vist involucrat en actuacions relacionades amb la Covid. L'excap del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat també ens treu de dubtes i ens descobreix si la vida del bomber és com les que veiem a les pel·lícules.

Escolta-ho

Ja és, oficialment, ex cap del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat?
Sí, a tots els efectes, des del dia 1 de novembre vaig passar a la banda dels jubilats.

Han sigut dotze anys al capdavant d'aquest equip, però quants anys porta fent de bomber?
El març de l'any que ve hauria fet 35 anys de bomber. En el cos de bombers en porto 37 i escaig i al Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat en porto gairebé 12.

Els bombers són coneguts per apagar focs, però realment hi ha molta més feina darrera. Quins altres serveis ateneu els bombers?
Ens veiem involucrats en tota mena d'emergències o serveis que a vegades tenen difícil solució i que recorren a nosaltres. No només incendis. Tenim inundacions, salvaments, accidents de trànsit, rescats diversos, assistències tècniques... Tota mena d'emergències.

Recorda la seva primera actuació?
Ara m'has agafat...no la recordo. Fa molts anys d'això, però recordo les primeres que sí que, bàsicament, eren incendis forestals perquè vaig començar a participar més activament a l'inici de la meva activitat com a bomber.

Ha tingut mai por? O un sentiment d'inseguretat durant una actuació?
Algun cop sí. No és por exactament, però sí aquell sentiment de pensar "aquí se'ns pot complicar la cosa". És aquella sensació que no ho tens tot controlat i, evidentment, t'entren alguns dubtes en algun moment.

I al contrari, ha tingut moments d'eufòria?
Quan resols una emergència amb rapidesa i sense que hi hagi danys personals et quedes molt satisfet d'haver fet una bona feina. I si els danys materials són lleus, encara més. Quan resols les emergències ràpid i amb un final relativament feliç et sents satisfet.

El 2008, quan el nomenen cap del parc, quin repte assumeix?
El parc ja estava en funcionament i havia tingut un cap fins aquell moment. Quan fas el relleu de l'anterior cap, el que et planteges és que el parc segueixi funcionant amb la mateixa diligència que funcionava. Evidentment, no podem parar l'activitat i hem de fer equip amb tot personal del parc i mantenir l'eficàcia i l'eficiència del parc en totes les actuacions en què hem participat aquests anys. La finalitat és que es mantingui l'operativitat del parc i que puguem resoldre les emergències amb la millor prestació cap als ciutadans.

Us heu trobat amb falta de personal. Està solucionat aquest problema?
Durant molts anys el cos de bombers ha patit aquesta mancança. No hi ha hagut entrada de personal i això ha fet que, amb jubilacions i baixes, les plantilles han quedat mancades dels mínims que requerien. Això ha obligat els bombers a fer cobertures amb hores extres per cobrir aquests mínims i que, en alguns moments, hàgim tingut les plantilles per sota dels mínims requerits. Ara hi ha un projecte de Bombers 2025 que pretén esmenar tortes aquestes mancances, no només d'efectius sinó també de materials com serien els vehicles o les instal·lacions. El que pretén aquest projecte és tornar a posar el cos de bombers en la línia que hauria d'haver tingut sempre, és a dir, mantenir el 100% dels efectius i el 100% dels equips. Sí, hem tingut mancances, però les hem anat cobrint com hem pogut. El nostre dia a dia és mantenir l'operativitat amb la millor cobertura possible.

Ara que marxa, què creu que el Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat es queda de vostè?
Espero que s'hagi quedat amb una bona imatge meva de com he estat tots aquests anys davant del parc i espero que el parc mantingui la mateixa operativitat que tenia quan jo hi era. Estic segur que serà així perquè el personal que hi ha no canviarà la seva forma de treballar encara que canviï el cap i mantindrà els nivells molts tan alts, com fins ara.

Sempre que pensem en un bomber ens imaginem les barres de ferro, vestir-se en qüestió de segons, les sirenes... És així la vida i la feina d'un bomber?
Les imatges de les pel·lícules a vegades difereixen una mica de la realitat, però sí que és veritat que nosaltres hem de sortir quan hi ha una trucada o un servei d'emergència i ho hem d'atendre el més ràpid possible. Les sortides han de ser molt ràpides. Alguns parcs tenen barrers i altres no, depèn de les instal·lacions. El més important és que quan hi ha una trucada ens hem d'equipar ràpidament, pugem als vehicles i sortim cap al lloc. Això és cert i és així.

A més de les sortides d'emergència, tenim altres activitats com la formació contínua dins del parc amb pràctiques i teòriques, el coneixement del territori i l'activitat física. També s'ha de tenir en compte tot allò que comporta estar 24 hores al parc com són els menjars i el descans. És com si fos una vida a casa teva, però allà, amb l'activitat laboral inclosa.

Com ha afectat la Covid-19 als bombers?
La pandèmia ens ha afectat a tots, tant en la vida privada com en la vida laboral. En el Parc de Bombers hem hagut de prendre les mesures corresponents per evitar transmissions no desitjades del virus i, això, ha obligat a seguir unes pautes d'actuacions dins del parc que no han sigut com les que hem estat tenint fins ara.

Pel que fa als serveis, en la primera onada de la pandèmia sí que vam tenir moltes actuacions de descontaminacions en residències, uns dels centres més afectats. També van disminuir altres actuacions perquè, amb motiu de l'estat d'alarma, la gent tenia menys activitat al carrer i això comportava menys actuacions en alguns àmbits. D'una banda, teníem serveis del que era pròpiament la pandèmia i, per altra banda, els serveis més habituals també es van veure disminuïts.

La seva jubilació ha arribat en mig de restriccions per la pandèmia. Com afronta aquesta nova etapa?
Imagino que com tothom. Seguint les pautes que es marquen i esperant que, d'una vegada, puguem sortir d'aquest malson i superar aquesta pandèmia, pel bé de tothom. Que tot pugui tornar a la seva normalitat, cosa que ara mateix es planteja estrany perquè sembla que no acabem de sortir, però tinc la confiança que en sortirem i podrem tornar a aquella normalitat desitjada.

Què té ganes de fer durant la seva jubilació?
Tens coses al cap, però sense cap objectiu i si les fas bé i sinó també. Quan sigui possible, viatjar és una de les activitats que tinc pensat fer i gaudir del temps lliure. En definitiva, fer el que ja feia però tenint més temps lliure per gaudir dels teus moments.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.