Inicia sessió 
Registra't
Arsenio Cañada a les instal·lacions de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Des del 2004, per tant 16 anys.
Tu ets de Barcelona.
Sí, del centre de la ciutat, al barri de Sant Antoni.
Però tens arrels a un poble de Conca.
Sí, a Conca i també a un poble de Sevilla, però presumeixo una mica més del poble de Conca. El meu pare és de Priego, que té 900 habitants, i la meva mare és un d'un poble prop d'Estepa que es diu Herrera. Però a Priego és on vaig començar a anar a comprar el pa sol, allà on em van dir per primer cop, a les 12 a casa. Hi anava tots els estius i les setmanes santes.
I encara hi vas?
I tant, i els meus fills estan encantats! Nosaltres vivim a Sant Cugat i aquí encara et fa cosa deixar-los anar sols pel carrer, però allà van sols i només els posem hora perquè vinguin a dinar i a sopar, i a dormir. Bicicleta, muntanya, sense perill, sense cotxes... Pels que vivim a ciutat, aquest és un món molt diferent.
I perquè vas venir a viure a Sant Cugat?
Doncs perquè em vaig casar amb una noia d'aquí. Jo ja treballava a Sant Cugat, a Televisió Espanyola, i si a més la meva dona era santcugatenca, estava clar que havia de venir a viure aquí. Tota la família de la meva dona viu a Sant Cugat i el que he fet ha sigut portar tota la meva família també cap a Sant Cugat. Tinc dos germans, un que viu a Bèlgica, però el que vivia a Barcelona ha vingut aquí perquè treballa a Sabadell, i els meus pares que s'han jubilat, els he portat cap aquí i estan encantats.
Com els has convençut?
Sense arribar a l'extrem del poble de Conca o estiuegem, si viu al centre de Barcelona, a la ronda sant pau ple de cotxes i quasi sense parcs, sant Cugat és una meravella. El meu germà i els meus pares, quan ens venien a visitar aquí, veien que es viu molt bé aquí. Hi ha molt de verd, edificis baixos, que agafes la bicicleta i en res estàs a la muntanya. És molt fàcil convèncer una persona que vingui a viure a Sant Cugat, si tens calés, això sí, una miqueta...
Quan vas començar a treballar a Televisió Espanyola?
L'1 d'octubre passat va fer 20 anys que hi vaig entrar.
Sempre vinculat al departament d'esports de TVE a Sant Cugat, vas arribar a substituir a Pere Barthe a la retransmissió dels partits de bàsquet. Com afrontes aquesta responsabilitat?
Jo vaig començar sent becari a la tele i sempre havia estat vinculat al bàsquet, com a jugador i com a àrbitre. I clar, jo volia ser periodista d'esports, i si podia ser de bàsquet, i arribes a la redacció i veus a Pere Barthe allà assegut a la seva taula, impressiona. El 2003 vaig poder fer els partits de bàsquet al circuit en català, i el 2007, quan hi va haver l'ERO a TVE, ell va plegar. Barthe no va dir a ningú que acceptava la prejubilació i ho va dir en directe al final d'una retransmissió de bàsquet. Doncs això era un dissabte o diumenge, i dilluns al matí vaig rebre una trucada de Madrid del cap d'esports d'aquell moment, Jose Ángel de la Casa. Recordo perfectament que vaig començar a tremolar quan em va dir que jo substituiria a Barthe. I vaig estar 10 anys fent els partits de bàsquet, incloent-hi dues finals olímpiques amb Espanya de finalista contra els EUA.
I el 2014 passes a fer els esports del Telediario dels caps de setmana.
I substituint a la Maria Escario! Això també va ser un trasbals a Madrid. Vam anar jo i un company que també viu a Sant Cugat, el Marc Martín, cap allà per fer uns esports diferents del que es feien llavors. Vam decidir posar-nos a peu dret i vam dir que no volíem 'teleprompter' [on els presentadors llegeixen les notícies] perquè volíem improvisar. Sembla que el format ha agradat, ja que ara hem passat al TD de dilluns a divendres. Estic molt content de la carrera periodística.
Has passat de viure a Sant Cugat de dilluns a dijous i a Madrid de divendres a diumenge, i fer-ho al revés.
Ara marxo dilluns amb l'AVE de les 9 del matí, i torno el dissabte amb l'AVE de dos quarts de vuit del matí.
I expliquem-ho, ara fas aquest horari perquè ets el nou cap d'Esports de RTVE a tota Espanya.
Sí, és un càrrec nou que ha creat la nova direcció. La idea és que tots els esports vagin sempre de la mà. Radiotelevisió Espanyola és una empresa molt gran, on la ràdio té unes directrius, la tele unes altres, la web unes altres... I dins la televisió, els esports dels informatius també anaven diferent de la resta d'esports. I ara s'ha creat aquest nou càrrec, que és el meu, on tots els esports de tota la casa estan sota meu. Per exemple, si decidim que una setmana el partit més important és el Barça-Reial Societat femení, doncs mirem que tots els esports de tots els canals vagin en la mateixa línia. I aquesta és una feina que té la seva gràcia.
No fa ni un any que estàs en aquest càrrec, oi?
Des de l'1 de febrer, imagina't, he fet un curs accelerat de com dirigir una empresa on has d'explicar esports, quan al cap d'un mes i mig s'aturen totes les competicions. I tenim un canal de 24 hores d'esports, i el vam haver d'omplir sense esports, cosa que va ser un exercici d'imaginació. Què tenim a TVE? Un arxiu impressionant, doncs aprofitem-lo. Vam omplir la graella de partits històrics d'equips de tots els punts d'Espanya. Vam decidir alegrar una estona la vida de gent que no podia sortir de casa, i als aragonesos els vam oferir poder tornar a veure com el seu Saragossa guanyava la Recopa, per exemple.
Tornem a Sant Cugat. Les hores que passes aquí, què t'agrada fer?
La veritat és que la vida m'ha canviat molt aquest últim any. Jo feia molta vida de poble, perquè entre setmana deixava els nens a l'escola i anava al DiR i després venia al centre a fer un cafè i llegia el diari. Anava canviant de bar, no anava sempre al mateix. I anava a comprar al mercat de Pere San, abans de la reforma. Ara que només vinc els dissabtes i els diumenges, doncs aprofitar l'entorn natural que tenim. Agafo la bicicleta i vaig a Collserola, o a passejar pel Parc Central. No tornaria per res del món a Barcelona! I ara que passo molts dies a Madrid, visc en un apartament al costat del Corte Inglés de Goya... és molt dur. He viscut al centre de Barcelona, visc al centre de Madrid i a Sant Cugat, i no hi ha color.
Abans d'acabar, tu que estàs vivint en persona les restriccions de Madrid i les de Catalunya, què n'opines?
Les dades no les sé, i depèn de com sumis i restis, però sí que puc dir que a Catalunya veig més tristor que a Madrid. No sé si hem encertat aquí...
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.