Inicia sessió 
Registra't
Isabel Gil / Foto: Cedida
En aquesta situació tan greu que estem vivint, d'emergència sanitària i confinament a casa, derivat de les mesures preventives davant del virus COVID-19, ens ha modificat les nostres rutines a una velocitat vertiginosa, que hem anant assumint a marxes forçades.
Ens hem trobat, davant d'una situació de salut pública, que ha fet que tot el nostre sistema, que fins ara ens aportava estabilitat, seguretat, projecció envers al futur, s'hagi desmuntat i ha deixat pas a un munt de peces que ara no sabem encaixar, perquè ens manca el llibre d'instruccions que fa que tot tingui un sentit.
Aspectes comuns en aquesta realitat difícil
En alguns aspectes els comportaments als quals ens obliga el confinament a casa, no estan tan allunyats del món dels nens i els adults que presenten un TEA.
Aquesta situació de confinament, en alguns casos, ens pot provocar alteracions en rutines, augment de l'ansietat, estrès, incertesa, conductes repetitives, descompensacions o trencament del nostre equilibri emocional.
No és comparable una situació amb l'altra, però la principal diferència és que, mentre uns poden posar en marxa els seus recursos personals, utilitzar suports tecnològics i disposar d'informació al nostre abast que ens facilita entendre què està passant, les persones amb TEA, no tenen aquesta oportunitat.
Valors Solidaris i comunitaris
En general, tota la població, ha demostrat que és capaç de provocar escenaris inclusius. Cada dia a les 20h, es visualitzen imatges de molta gent que surt als balcons de casa seva, aplaudint i donant suport a la gran feina que està realitzant el personal sanitari, les forces de seguretat, els serveis socials i tots aquells serveis essencials. Sens dubte, aquesta situació de confinament, ha despertat en molta gent un sentiment solidari i de pertinença a una comunitat.
Sortir al carrer, passejar, una necessitat bàsica per aquestes persones
Els nens i les persones amb TEA, presenten a les seves vides unes particularitats, que davant aquesta situació requereixen d'unes mesures diferenciades, que es puguin adaptar al seu món, a les seves percepcions i sensibilitats. Per això, és una necessitat bàsica que puguin sortir al carrer, als parcs, continuar les seves teràpies i rebre l'atenció què necessiten. Aquesta diferenciació d'aplicació de la norma i la comprensió social els ajudarà a incorporar millor el que està passant i a que el seu dia a dia sigui més segur, relaxat, i els seus familiars de retruc, també ho puguin portar de la millor manera possible.
La empatia, un aplaudiment sense fer soroll per a les persones amb TEA
Fa un mes, la nostra realitat estava plena d'obligacions i rutines que no donaven espai per a la reflexió, estàvem molt ocupats amb la feina, els estudis i les responsabilitats quotidianes. Avui, tot és més fràgil, la seguretat i la comoditat han donat pas a la incertesa. Però ens dona l'oportunitat de reflexionar, de pensar en la gent que ho està passant malament.
Tot i les dificultats, i què estem vivint uns moments molt dolorosos, és una oportunitat per promoure una mirada inclusiva, d'empatia amb les persones que encara que som iguals, també som diversos.
Per això, quan alguna persona tingui l'oportunitat de viure un moment d'una persona amb TEA, que surt a l'espai públic perquè té unes necessitats diferents, és fonamental tenir un comportament inclusiu, ple d'empatia i un pensament de suport. Aplaudim amb força sense fer soroll.
ISABEL GIL és tècnica de Diversitat Funcional i Projectes de l'Ajuntament de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.