Els experts

Tornada a l'escola

Un curs decisiu per a la llibertat educativa

'Garantir la gratu飔at i el bon finan鏰ment del ajudar al sistema a la lluita contra la segregaci'


  • Comparteix:

josep.manuel.prats

Josep Manuel Prats


Publicat: el 9/setembre
Els experts |
PDF |

La llibertat 閟 un valor que tots volem; llibertat per poder triar el que creiem millor per a nosaltres, personalment, familiarment, per als altres i socialment. Ning no posa en dubte aquest valor, que en el segle XXI ha esdevingut central en la majoria d'鄊bits de la societat. Llibertat per triar la forma de viure, de treballar, de consumir, de llegir, de creure... i d'educar. I que ning ens digui qu hem de fer, dir, pensar, opinar, consumir, creure... i com educar els nostres fills i filles, perqu valorem la nostra llibertat individual de triar per damunt de moltes altres coses.

El b com 閟 un l韒it a la llibertat i cal un equilibri, molt precari certament, entre tots els valors que els individus i la societat triem i ens donem per a la conviv鑞cia. Per qu 閟 el b com? 'El b com abasta el conjunt d'aquelles condicions de la vida social, amb les quals els homes, les fam韑ies i les associacions poden assolir amb major plenitud i facilitat la seva pr騪ia perfecci' (San Joan XXIII, 'Pacem in terris'). I un entorn de llibertat d'elecci i consci鑞cia social s髇 fonamentals per assolir aquest b com.

Per per qu, en l'educaci, ens juguem la llibertat aquest curs?

El 2009 es va promulgar la Llei d'Educaci de Catalunya (la LEC), amb una ampl韘sima majoria parlament鄏ia (gaireb el 80%), i per tant social (gaireb 75% dels ciutadans). Aquesta llei estableix que el Servei d'Educaci de Catalunya est format per les escoles sostingudes amb fons p鷅lics, de titularitat p鷅lica i privada.

Tamb determina la sufici鑞cia financera de tot el sistema, i diu que cal que (al 2019) es destini el 6% del PIB (avui estem al voltant del 2,5).

Parla que l'escolaritzaci 'es regeix pels principis d'equitat, inclusi educativa, foment de la cohesi social i respecte al dret a l'elecci de centre dins l'oferta educativa disponible en cada moment'. Estableix 'el respecte de la llibertat d'ensenyament, la llibertat de creaci de centres, la llibertat d'elecci entre centres p鷅lics o centres altres que els creats pels poders p鷅lics'.

Sembla clar que la llibertat i l'equitat formen part d'aquests grans principis que ens regeixen. Per l'una no pot existir sense l'altre, doncs altrament 閟 imposici. I al sistema educatiu no se li pot demanar que solucioni ell sol totes les desigualtats socials, econ騧iques, residencials. Cal un comprom韘 que abasti m閟, que implementi pol韙iques decidides per reduir aquestes desigualtats que ara el govern vol resoldre amb un decret, imposant criteris arbitraris que van en contra de la llibertat.

I en aquestes estem! La conselleria est en proc閟 de redactar dos decrets que toquen la l韓ia de flotaci d'aquestes dues grans idees.

Per una banda tenim la lluita contra la segregaci, en la que estem totalment implicats a les comissions del S韓dic de Greuges; per per altra banda, no es pot menystenir la llibertat dels pares de triar l'educaci que volen per als seus fills. Cansa molt defensar el que 閟 obvi, doncs des de la declaraci dels drets humans fins a la LEC, tota la normativa ens impel穕eix a que aquests dos grans principis siguin garantits pels poders p鷅lics. A m閟 de la universalitat i la gratu飔at, que s髇 el primer i fonamental.

Cal garantir la gratu飔at i el bon finan鏰ment del sistema, que sens dubte ajudar a la lluita contra la segregaci; a qui m閟 necessiti, m閟 recursos, per l'equitat tamb 閟 poder triar en igualtat de condicions.

Cal tamb un gran esfor per informar honestament sobre els drets i els deures dels pares i mares, que han de poder con鑙xer b les possibilitats reals que els ofereix el sistema, la pluralitat d'escoles i projectes.

Per aix, davant els atacs a la iniciativa social, a la total manca de voluntat pol韙ica de millorar finan鏰ment de tot el sistema, a l'atac frontal a la llibertat d'elecci de centre dels pares, cal defensar de nou la llibertat de tots pares a triar l'educaci que volen per als seus fills. Sortosament, a Catalunya i a Sant Cugat, hi ha una gran pluralitat de centres, de projectes educatius, que permeten a les fam韑ies triar: per proximitat, per projecte, per car郼ter propi, mixta o diferenciada. Que cadasc tri el seu, en llibertat, i que els qui hem triat perqu ens governin, garanteixin aquests drets i llibertats.

Per aix, cal una crida urgent a despertar la consci鑞cia de tots els pares i mares per reclamar el que 閟 just per al futur dels 7,5 milions de catalans: educaci universal i gratu飔a, i equitat i llibertat en l'acc閟. 蓅 molt greu que, a les portes d'un futur il穕usionant, els arquitectes del canvi no comptin amb tots els catalans i no respectin totes les llibertats. Quin pa韘 ens volen si, abans d'un possible canvi hist騬ic, ja amputen les il穕usions de tants?

JOSEP MANUEL PRATS 閟 president de FAPEL



Tornada a l'escola

Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta not韈ia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Av韘 important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opini expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il穕egal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel穕ar el dret de publicaci als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els v韉eos de Cugat TV en DVD

Mira el cat鄉eg de la Botiga de cugat.cat