Vietnam o la voluntat de ser


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 24/jul/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Després d'uns dies de voltar per Vietnam, i de submergir-te en un univers diferent d'impressions sensorials tan allunyat a l'habitual, un voldria poder munyir tota aquest allau d'emocions i sensacions i poder fer una mena de resum racional. Impossible, massa complexitat. Només es poden fer resums diguem sectorials.

Bé, doncs un primer resum és la lectura en clau nacional. Algú que ve de Catalunya, de seguida, pot trobar analogies, amb aquest territori amb una gran extensió de costa, fèrtils planes amb aigua abundant, d'importància geo-estratègica considerable, i cobejat per tota mena de grans imperis. Si alguna cosa destaca és la voluntat de ser una nació independent al llarg de la història i el mèrit d'aconseguir-ho essent veí de l'imperi xinès. Segons la seva visió de la història, Vietnam va esdevenir independent de la Xina fa 1.000 anys, després de molts segles de domini xinès, amb una batalla decisiva com a acostuma a passar, però contra un enemic més fort i poderós, i això és el que per mi destaca: la capacitat de resistència i la tenacitat en la lluita per ser una nació independent enfront de estats imperials molt poderosos. Aquesta voluntat de ser que els va portar a lluitar contra xinesos, japonesos, francesos i americans, fins a uns extrems de sacrifici col·lectiu extraordinari, però no d'heroïcitat suïcida, sinó de convenciment que 'resistir és vèncer'.

L'oncle 'Ho', com anomenen a Ho-chi-Minh, va trobar en el comunisme el fil conductor que va unir alliberament nacional i revolució, amb el suport de la URSS. El Vietnam, com tans altres països va ser l'escenari de la Guerra Freda en diuen els europeus. Pels vietnamites i els americans va ser prou calenta. La visita per exemple al sistema de túnels de Cuchi, si un s'abstrau convenientment de l'ambient de 'parc temàtic', permet copsar la capacitat de resistència dels guerrillers vivint sota terra en aquests túnels de dimensions impossibles. Pot ser perquè, per a mi i per la meva generació, la guerra del Vietnam va ser la primera que varem conèixer i vàrem seguir per la premsa, no he pogut evitar un cert calfred emocional, de burxar en la memòria personal de 40 anys enrere. Després va venir la postguerra, el comunisme, la fam, i la reconversió al comunisme capitalista que han fet tots els països comunistes asiàtics per pujar al tren del progrés. Potser el bé i el mal són adaptables a la voluntat de ser, perquè en el fons, ser vol dir sobreviure, i aquesta és la lluita de la que mai no ens podem abstraure, la lluita per la supervivència.

LLUÍS MONT és cardiòleg


Columna publicada originalment el 22 d'abril de 2014



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.