La independència per fer què?


  • Comparteix:

lluis.mont

Lluis Mont


Publicat: el 22/ago/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

A hores d'ara, mentalment la societat catalana ja ha assumit que cal la independència, però també estaria bé anar pensant en l'endemà. Josep Pallach va publicar, en la caiguda del franquisme, un llibre què es titulava 'la democràcia per fer què' on exposava el seu pensament sobre el model de societat sota un règim de socialisme democràtic.

Més enllà de la independència hi ha un món nou on els catalans han de fugir, al meu entendre, del model estatista i intervencionista espanyol que ofega la creativitat i aboca a la corrupció i la misèria moral. El pensament majoritari a la societat catalana, però, se situa sovint en posicions dogmàtiques que ens poden deixar fora dels països capdavanters. Particularment, quan un pensa en sanitat o escola, s'adona que hi ha una mentalitat estatista, tant a la dreta com a la esquerra, que veu amb una desconfiança immensa qualsevol intervenció de la iniciativa privada. Es comprensible per l'opacitat i amiguisme amb que sovint s'han establert relacions entre sector públic i privat. Però això no vol dir que una sanitat pública estatista resulti millor per l'usuari. La sanitat pública, per definició, ha de tenir una cura extrema dels pressupostos, i del bé comú. Mentre que la sanitat privada pot posar al centre la satisfacció del pacient, que al final serà qui donarà més o menys suport a un metge o a una institució. El bé col·lectiu i el bé individual sovint no coincideixen, per això cercar l'equilibri és recomanable.

Al meu entendre, la sàvia combinació de la iniciativa pública i privada, encara que més complexa, pot donar molt millors fruits. Això també ho hem vist a l'escola. L'escola pública catalana, és el fruit de moltes escoles privades que varen sorgir dins el franquisme, per oposar-se a l'escola de la dictadura. Veiem ara novament, com la llei Wert, intenta determinar els continguts, l'idioma, dominar l'aparell des de l'estat, al final. Seria dolent que el futur estat català volgués fer el mateix que en Wert, versió catalana. Ens caldrà saviesa per caminar aquest futur amb intel·ligència i fugint de clixés ortopèdics que no ens deixin caminar.

LLUÍS MONT és cardiòleg


Columna publicada originalment el 23 de juny de 2014



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.