Inicia sessió 
Registra't
Hi ha la miniciutat que reclama, precisament, que la ciutat és de tots i totes, i que s'ha de poder compartir i gaudir sense decrets que retallin els drets més propis d'una ciutat mediterrània. I aquesta miniciutat recull firmes i suports perquè sap i entén que la base de tot és la interacció, la interrelació, la discrepància crítica que ens ha de portar a punts de trobada que deixin 'contentes' a totes les miniciutats, les que volen anar a dormir més d'hora i les que ho volen fer una mica més tard.
També hi ha la miniciutat dels Temararis i Temaràries, sempre disposada a crear i intentar construïr models d'autogestió social que no estiguin condicionats per res ni ningú més enllà d'ells mateixos . De vegades es poden estavellar però és d'agraïr la persistència i la constància de tots aquells que saben que si alguna cosa demana el voler canviar les coses és paciència, molta paciència.
I què podem dir de la miniciutat que es mou al voltant del Teatre-Auditori? Un espai que en molts moments genera i ofereix cultura de molt nivell i intensitat però que el mateix temps es veu obligat a tenir convenis amb fundacions com la de La Caixa si vol mantenir una estructura que és molt cara de mantenir. I no passa res per posar en qüestió si aquest ha de ser un model per un teatre municipal, ja que és evident que és un condicionant important a l'hora d'oferir cultura i pensament crític.
I en un altre nivell, hi trobem la miniciutat que aquest cap de setmana sortirà al carrer a celebrar, un any més, la Festa de Tardor, l'espai de les entitats i associacions que, al llarg de dos dies, ens mostren i ens expliquen què fan i què són. Tinguem present, quan els veiem aquests dies, que aquesta és la miniciutat que al llarg de tot l'any intenta crear cohesió social, cultura popular i sensació de pertinença a un lloc.
Hi ha, també, la miniciutat que, i sembla contradictori, té la capacitat de crear aquesta ciutat que moltes vegades sembla un aparador idíl·lic. És la que no ens sap explicar què passa (o què no passa !) amb el Pla d'Equipaments i, per tapar-ho, es treu del barret macroprojectes com el de la Casa Museu Grau-Garriga que aviat veurem a Can Quitèria. Queda lleig i és políticament incorrecte dir que t'oposes a la creació d'un espai així ja que ningú no pot posar en dubte l'innegable vàlua d'en Grau-Garriga i tot el que representa per Sant Cugat, quan la qüestió de fons és poder-se preguntar 'I la Casa Aymat, doncs, què?', o ¡la manca d'espais per entitats al centre es pensa resoldre algun dia?'.
O la mini ciutat de les Comissions Grogues de l'educació pública, un grup de voluntaris i voluntàries que malden per poder conservar un sistema educatiu en una ciutat on, paradoxalment, l'educació pública té un nivell excel·lent fruit de l'energia de molts i moltes i, a la vegada, ha de fer un sobreesforç evident davant la potència que té l'educació privada.
I moltes altres miniciutats que em deixo dins d'aquesta gran ciutat. Petites ciutats que us animo a voler conèixer i a voler formar-ne part. En el fons, crec que és el fet de conèixer i participar d'aquestes petites ciutats el que et fa veure que no tot està perdut i que viure a Sant Cugat és molt més estimulant del que pot semblar.
GUIM PROS és portaveu de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.