Inicia sessió 
Registra't
Hi ha una crisi nacional a Catalunya. El pas barrat del govern d'Espanya per deixar expressar democràticament als catalans com volem construir el país del futur està generant en aquests moments una gran indignació i una gran frustració en un amplíssim sector de la ciutadania. S'estan obrint esquerdes o fractures internes que poden amenaçar una convivència tranquil·la que fins ara hem pogut gaudir a casa nostra tots els catalans de naixement o d'adopció que hi vivim i hi treballem.
Hi ha una crisi política que cada dia que passa té elements nous que l'agreugen perquè està afectant el cor del sistema basat en la confiança entre ciutadania i representants polítics. Ho diuen les enquestes. El sistema està en fallida. I la conclusió a la qual està arribant la ciutadania és que la regeneració democràtica ja no la poden fer els partits que han hegemonitzat tota l'etapa de l'anomenada transició.
La corrupció que afecta polítics i administracions públiques està convertint el panorama polític en un fangar. La gent s'ha après ja tots els noms d'aquesta trama corruptora i/o corrupta que configura la imatge d'un final d'etapa que obliga amb urgència a fer foc nou. Recordem uns quants referents: El cas Gürtel, el cas Bárcenas, el cas de les targes opaques o targes 'black', el cas Palau, el cas dels ERO, el cas Mercuri, el cas Casinos, el cas Pujol, el cas Pallerols, el cas Urdangarín, el cas Pretòria, el cas Palma Arena, el cas Fabra, el darrer cas de l'operació Púnica... Quin fangar! Quina olor a podrit! Quin engany col·lectiu! Vergonya davant Europa com ho va ser anys enrere Ia Itàlia de la 'tangentopoli'... Avui la lacra de la corrupció no té etiquetes exclusives ni de partit, ni de territoris, però no hi ha dubte que en aquests moments el que està més afectat o infectat és el Partit Popular, entre altres coses perquè és el que té més imputats en les seves files, personatges que han tingut altes responsabilitats en el govern de l'Estat. Catalunya, però, no n'està al marge.
Tot plegat fa que el país dóna la imatge del pacient que necessita amb urgència a entrar al quiròfan però que s'hi resisteix, malgrat el diagnòstic de gravetat derivat d'un estat de xoc que requereix bisturí i sobretot transfusió de sang nova.
Vist tot aquest panorama l'única teràpia democràtica ara mateix és tornar a donar la veu al poble. A Catalunya per una situació d'impàs en la crisi nacional. A Espanya per la incapacitat de Rajoy per assumir la responsabilitat dels escàndols que afecten als seus quadres de partit o de govern. Uns i altres estan bloquejats i sense talla política per desencallar una situació de paràlisi democràtica i de falta vergonyant d'ètica política.
El 9N, més enllà del voluntarisme exemplar de posar unes paperetes a les urnes, hauríem d'exigir al govern de l'Estat i al govern de la Generalitat que posin urgentment unes altres urnes per a poder sortir del fangar, per poder regenerar primer la classe política d'aquí i d'allà i a partir d'una nova correlació de forces encarar amb valentia la regeneració ètica i democràtica que el sistema necessita.
JOSEP MARIA BALCELLS és periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.