Leonardo da Vinci, obra eterna


  • Comparteix:

sergi.casbas

Sergi Casbas


Publicat: el 12/des/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Leonardo da Vinci fou un home del Renaixement, un veritable geni polifacètic: fou escriptor, enginyer i pintor, entre moltes altres coses. Potser fou aquesta diversitat de disciplines que va fer que se l'escollís per donar nom a un dels centres on els nostres joves es formen. Si hagués estat una acadèmia de física, s'hauria pogut dir Maria Sklodowska; si es tractés d'una escola d'arquitectura, Antoni Gaudí. Però no, el seu nom és institut Leonardo Da Vinci. I una de les grans obres d'aquest geni fou la que alguns anomenen l'obra eterna: la Gioconda. Aquesta expressió, l'obra eterna, em va com anell al dit, ja que aquí a Sant Cugat també en tenim una, d'obra eterna. I curiosament, sis segles després, per reblar el clau, estretament lligada al nom de Leonardo. És el futur projecte del nou institut Leonardo da Vinci a Volpelleres.

Dir que és una obra eterna és, ho reconec, una exageració. Però és necessari fer un repàs a la cronologia d'aquest equipament, la reclamació del qual ja es pot considerar històrica, per posar-ho tot en un context, que a tenor de les últimes notícies i declaracions públiques, ara sembla ser absolutament prioritari i clau de volta del tot el sistema educatiu cugatenc.

Cap al 2005 ja es va concebre un pla d'ampliació del centre, donades les previsions de demanda que s'estimaven. Tanmateix, un cop estudiada l'ampliació, i quatre anys després, el 2009, es va anul·lar en virtut de l'aprovació del canvi d'ubicació i construcció del centre a la zona de Volpelleres. I no va ser fins al 2010 i enèsims plens municipals després d'aprovar el canvi d'ubicació, que es van aprovar - això sí, per unanimitat- les modificacions necessàries sobre el tipus del terreny on havia (o ha) d'anar el centre. Ara, a les acaballes del 2014, sembla que tornem a començar el cicle sencer i es torna a posar altre cop en licitació el projecte, un projecte del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, i amb el beneplàcit de l'equip de govern. Projecte descafeïnat per falta de pressupost quant a infraestructures educatives (recordem que no tindrà línia de Formació Professional) però amb la intenció ferma de dotar l'institut d'un pavelló més gran, per tal que els clubs privats hi puguin celebrar competicions, encara que això impliqui eliminar del projecte la sala d'actes o auditori del centre.

Però no ens confonguem, tenir el projecte, escapçat o no, no vol dir que l'institut ja estigui fet, sinó que com a mínim caldran un parell d'anys. De fet, jo, en el meu fur intern, en compto quatre i escaig, per allò de tallar la cinta a les acaballes de la pròxima legislatura, perquè els alumnes entrin per la porta, soni el timbre i comencin les classes. Se'm fa difícil d'entendre com un projecte que ara se'ns presenta tant crític, ha hagut d'esperar prop de nou anys per veure començar la seva licitació (esperem ara si del projecte final).

Aquesta demora i la repetició, any rere any des del 2009, que això del nou institut estava al tombar la cantonada, penso que ha fet que els òrgans interns de gestió de l'institut partissin d'una premissa equivocada en la seva presa de decisions que ha fet que el centre actual estigui molt degradat. Són aquests gestors, direcció, consell escolar, AMPA, negligents en aquest cas? No. Per mi no, ja que no han estat ells els que asseguraven que el nou IES estava lligat. Si algú, per exemple, té previst canviar de domicili al cap de poc, s'embrancaria a fer-se fer uns mobles a mida? O es compraria unes cortines noves? Qui canvia les rodes d'un cotxe que en poques setmanes ha de donar de baixa? Segurament invertirà en solucions pal·liatives per millorar la qualitat de vida, però no es considerarà cap inversió nova, ni de millora ni de rehabilitació.

Crec per això que, en aquests casos, transparència no és només publicar quatre números dels pressupostos a la web, o els edictes per internet -que també-, sinó transmetre les informacions sense buscar-ne rèdits electorals i gestionant les expectatives de manera prudent i responsable, evitant els triomfalismes o el clientelisme, ja que això només porta els altres a cometre, de forma induïda, errors en les seves responsabilitats.

En qualsevol cas, realment ha arribat l'hora? O l'alcaldessa, la regidora Salat i el senyor Baulenas, cap dels Serveis Territorials del departament d'Ensenyament, continuaven fent la viu-viu al setembre, quan van assegurar, durant la inauguració del curs escolar, que el nou Leonardo va endavant?

SERGI CASBAS és pare membre de les comissions Grogues i de la Coordinadora d'AMPA de Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.