Inicia sessió 
Registra't
Una prova de fins a quin punt Espanya és conscient que Catalunya és una altra nació, per més que ara sigui una nació captiva, ens la donen les adquisicions d’art que fa l’Estat. La immensa majoria d’obres pictòriques que adquireix amb diners públics –diners dels catalans, per tant– es queda invariablement a Madrid. I és que, des del seu punt de vista, adquirir obres per enriquir els museus catalans seria el mateix que si fossin destinades a enriquir els museus francesos, portuguesos o holandesos.
Hi ha una altra prova d’aquesta realitat. La trobem en la decisió espanyola de rapinyar de nou tots aquells documents retornats a Catalunya els titulars dels quals hagin mort. És a dir, que els documents catalans només poden romandre a Catalunya si els seus propietaris són vius. Altrament, han de retornar a terres espanyoles. Per entendre’ns: allò que va ser generat a Catalunya no pot ser propietat de les institucions catalanes, perquè l’espoliador considera que, en cas de defunció de la víctima, el botí és seu. I s’ho deu ben bé creure, això, ja que si no té escrúpols a quedar-se els documents espoliats als catalans vius, què no farà amb els documents espoliats als catalans morts.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.