Opinió

Opinió

Francesc Garriga


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 6/feb/15
Opinió| Columnes
PDF |

Aquests dies hem perdut en Francesc Garriga, un dels grans poetes catalans. Un poeta que, com tants d'altres, no va gaudir en vida del reconeixement nacional que la seva obra mereixia. Per sort, quan ja era vuitantí, Òmnium Cultural li va atorgar el Premi Carles Riba, per la seva obra 'Tornar és lluny', i el Festival de Poesia de Sant Cugat el va nomenar Poeta d'Honor de l'any 2012. De fet, es va quedar tan astorat, en assabentar-se'n, que va preguntar a la Institució de les Lletres Catalanes si n'estaven segurs.

Sabadellenc de naixement, però molt arrelat a Sant Cugat, era habitual veure Garriga en trobades lletraferides del nostre municipi, com ara la Nit Literària que organitza anualment la secció local d’Òmnium Cultural. Ell es lamentava sovint de l’estat de postració en què es troba el món de les lletres al nostre país i del buit que senten els creadors que no són mediàtics. Tenia raó. D’una banda, perquè es llegeix molt poc, poquíssim, en comparació amb els països del centre i del nord d’Europa, cosa que fa que els drets d’autor no donin per a viure; i de l’altra, perquè la consideració social que es té de l’escriptor, del poeta, del dramaturg... és la d’un personatge pintoresc que escriu com a hobby de la mateixa manera que un cuiner, un llibreter o un pastisser poden fer bricolatge en hores de lleure.

A mi m’agradava la ironia i el sentit de l’humor amb què en Francesc Garriga es mirava la vida i el seu convenciment que tot lloc és escaient per llegir poesia. Certament és així, perquè un llibre de poemes no té una única lectura després de la qual reposa per sempre més en un prestatge, sinó que ens permet descobrir-hi quelcom de nou cada cop que el rellegim. El poema és el mateix, els seus mots romanen inalterables, però els sentiments o les emocions que ens inspira són el reflex del moment que travessa la nostra existència. Us deixo aquest poema que estimo de Francesc Garriga. Es diu ‘Si véns, amor, i jo no hi sóc...’ Estic segur que sabreu trobar en cada vers un bri espiritual de vosaltres mateixos:

‘Si véns, amor, i jo no hi sóc,
sobre els fogons, hi trobaràs
les restes d’un silenci mal cuinat.
Després distreu el cos pel meu estudi.
La teva llum aclarirà les ombres
de totes les mentides que dormiten
damunt la meva taula.
Sabré trobar-t’hi al meu retorn?
Quan marxis,
tanca la porta sense fer soroll.’

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat




TAMBÉ ET POT INTERESSAR



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat