Inicia sessió 
Registra't
Pavellons que surten de sota les pedres; convenis amb entitats que se’ns publiciten com a molt beneficiosos per la ciutat (i no dubto que molts cops pot ser així) que no sabem quan i com s’aplicaran perquè si grates una mica comproves que no hi ha res de concret; projectes disfressats de participació o d’ecologisme que saben positivament que no és viable que es comencin a posar en marxa fins d’aquí a tres o quatre anys però que 'per què no presentar-los ara si és gratis i no ens compromet gaire a res'; inauguracions exprés abans del 31 de març, que a partir de l’1 d’abril s’haurà acabat poder-ne fer fins passat el 24 de maig. En la majoria dels casos, tot acaba desembocant en una paraula: improvisació. Improvisació perquè no veus cap mena de continuïtat entre la feina d’aquests tres anys i mig i allò que ara se’ns dóna a conèixer de pressa i corrents. Improvisació quan parles amb persones o entitats afectades de manera directa o indirecta i veus que darrere dels grans anuncis en molts casos tan sols hi a fum.
I no m’agrada perquè, al cap i a la fí, tot plegat acaba modulant un model de ciutat que es recolza sobre uns fonaments febles. I són febles per una incapacitat volguda que sembla que busqui que ho siguin. De fet, molts dels projectes que es presenten no crec que siguin idees dolentes. Ni molt menys. Però són projectes que requereixen treball de fons, consensos amplis, cooperació i participació real de molts agents, acords que solidifiquin fonaments potents.
Mai no he estat gaire partidari de les presses, i menys encara quan no són necessàries. Construïr una ciutat inclusiva, cooperativa, que esdevingui un motor de sinèrgies comunitàries, demana foc lent, ser capaços d’obrir el focus per poder crear el que sigui a partir d’imputs molt diversos. I moltes de les coses que aquests dies se’ns anuncien a bombo i plataret crec que són molt lluny d’això. He començat l’escrit dient que tenim les eleccions municipals a la cantonada. I, de fet, algú em podrà dir, segurement amb una part de raó, que m’ha quedat un article d’allò més electoralista, i que és molt fácil dir i escriure això des d’una còmoda oposició. Però jo miro als llocs (pocs de moment !) on la CUP és al govern municipal i veig que fan les coses diferent. Que poster anem massa a pas de formiga i la vella política no és això, potser. Que estem lluny d’entendre la nova política com un 'tsunami', segur.
GUIM PROS és portaveu de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.