La música de la ciutat


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 28/mar/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El darrer Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat ha estat per a Josep Ferré, director de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat. Un reconeixement just per una llarga trajectòria pública de 25 anys que, sens dubte, comparteix amb Flora Puntos des de la presidència de la Fundació que empara l'orquestra, fruit de molts anys de feina constant i positiva feta des d'aquí amb el desig de projecció a fora. Una darrera mostra amb 'Carmen' de Bizet en concert ple de participants de la ciutat.

Igualment reconfortant és la consecució d'un anhel iniciat per Mariona Benet i Daniel Martínez des de l'entitat privada Òpera de Cambra de Sant Cugat, en el seu somni portat a la realitat el cap de setmana passat al Teatre-Auditori omplint l'escenari de 180 persones, entre veus i instrumentistes, tots ells vinculats a cors i escoles privades de música i del conservatori municipal, per oferir 'La Creació' de Joseph Haydn dirigits tots plegats per Xavier Pagès de l'Escola Fusió presidida per Gemma Navarra, amb un èxit esclatant de rigor i bona feina sostinguda pel públic entusiasta.

I seguint en l'àmbit de la música qualificada de clàssica, per entendre'ns, el concert de presentació d'una gira a fer per Colòmbia i Costa Rica de la flautista Patrícia de No i la pianista Cristina Casale, santcugatenques de naixement i d'adopció respectivament, que dia 9 ens van interpretar a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música.

Un concert titulat 'Músiques en el Món' que transitava per Alemanay amb Carl Philipp Emmanuel Bach, França amb Francis Poulenc, Hongría amb Franz Doppler, Estat Units d'Amèrica amb Gary Shoker, l'Argentina amb Astor Piazzolla i Espanya amb François Borne que no és un autor espanyol però la peça escollida era una Fantasia virtuosa sobre l'òpera 'Carmen' de Bizet.

Patrícia de No expressa en aquest concert tota la seva ascendent carrera de virtuosa que ofereix sensibilitat, potència expressiva i rigor tècnic cercant la màxima versatilitat en un afany de transmetre al públic les sensacions precises i Cristina Casale sosté en el seu teclat l'estructura d'una conjunció de forces exigent i potent per conjugar, totes dues, una parella d'intèrprets capaç de captivar per la exigència tècnica i la presència contundent en l'escenari que, a més a més, es fa didàctic en l'exposició prèvia.

La música feta des de casa que vol traspassar fronteres i demostrar que no som només receptors passius de grans patums externes i que cal potenciar des de l'administració pública de la ciutat els valors que sorgeixen, com els expressats aquí, i que són valors reals que només necessiten el suport lògic per mantenir-se i transcendir.

EDUARD JENER és crític d'arts escèniques



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.