Inicia sessió 
Registra't
Feta aquesta precisió, em plau comentar algunes coses al senyor Cabasés. La primera té a veure amb el punt en què diu que ‘un membre de l’assemblea va dir que era cert que el nom de botifler podia crear malentesos, i sembla que en Víctor Alexandre s’ha agafat al peu de la lletra aquestes paraules per tal de seguir criticant la nomenclatura dels nostres premis, tot i que aquest cop ha anat més enllà’. Més enllà?! Que he comès una ignomína? Jo, senyor Cabasés, no necessito agafar-me enlloc per argumentar una cosa tan senzilla com aquesta. Simplement citava de manera textual les paraules del senyor Albert Artigas –que, per cert, responia en un to força més amable– publicades l’any 2012. Una altra cosa és que aquelles paraules li facin nosa per poder desacreditar la meva opinió. Deien això: ‘Admeto que en ocasions l’ús literal d’aquest apel·latiu [botifler] no s’ajusta de manera exacta al veritable esperit amb què escollim els nominats’.
Jo, com el senyor Cabasés, tampoc no sóc només independentista, també m’interessen els drets socials, per això he escrit tant a favor dels drets dels catalans d’altres orígens i de les dones, per exemple, però aquest interès no m’impedeix tenir ben clar el significat del mot ‘botifler’. De fet, ho argumentava en el meu article. El mot ‘botifler’ té unes connotacions molt específiques. Aquesta és la raó per la qual hi ha mots com ‘traïdor’, ‘caragirat’ o ‘renegat’ que són vàlids en molts contextos, mentre que el mot ‘botifler’ ho és només en un. És a dir, és botifler el qui està en contra dels drets nacionals del poble català. I aquest, per sort, no és el cas de la senyora Mercè Conesa, com no ho és tampoc el d’Oriol Junqueras o de David Fernàndez, posem per cas. Òbviament, es pot discrepar del que fan o deixen de fer aquests polítics, però d’aquí a dir-los botiflers em semblaria un despropòsit. I la prova és que els veritables botiflers se’n feliciten d’aquesta fagocitosi independentista. I és que si extrapolem el mot, en lloc d’escollir-ne un altre, i l’apliquem a totes les coses de la vida, arribarà el moment que tothom, absolutament tothom, serà susceptible de ser botifler. Fins i tot hi podria haver algú que considerés que són botiflers els qui estigmatitzen independentistes, ja que això genera tensions internes que resten energia al procés d’alliberament i afavoreix els interessos dels qui el volen avortar.
Té raó el senyor Cabasés en dir que jo suggeria donar dos premis, en comptes d’un, per evitar la confusió. I ho mantinc. Però no ho faig perquè vulgui dir a Arran el que ha de fer, cosa que no tindria cap sentit, sinó perquè sempre he cregut que si no comparteixes l’acció d’algú tens l’obligació de dir què faries tu en el seu lloc. D’això, se’n diu crítica constructiva. No em sembla just criticar per criticar. Tanmateix, la meva era només una més de les moltes opinions que es puguin emetre sobre el premi en qüestió. Al capdavall, és lògic que un premi generi opinions. Però, qui sap, potser és de botiflers opinar.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.