Inicia sessió 
Registra't
Així que estem molt pendents dels nostres drets, ens els han repetit una i una altra vegada des de tots els colors polítics, ens han dit i cantat que la Constitució ens empara i encara que ningú l'hagi llegit completament, tots la tenim molt present per citar-la quant veiem atacats o minvats els nostres drets, fins aquells que la volen destruir l'enarboren com a garantia del nostre estat del benestar.
I ara els vaig a donar un disgust, l'estat no és el pare omnipresent i omnipotent de la nostra societat, ho sento però aquesta és la realitat, ni la Constitució és la banya de l'abundància i els polítics no han de solucionar tots els nostres problemes i desgraciadament tampoc no existeix el 'ratoncito Pérez'.
A partir d'aquí, és el moment de seguir reconstruint la realitat actual i parlar de les nostres obligacions. On són? On s'han quedat? Per què ningú ens parla, d'elles, o per què ens les amaguen? Les obligacions del ciutadà cap al seu país són tan importants com el drets inqüestionables del ciutadà enfront de l´estat.
Però sembla que aquí no és així, en aquest país, digueu-li Catalunya o Espanya, tant me fa d´on et creguis que ets, les obligacions són d'altres. O potser ningú no ens ha dit quines són per poder reclamar-les amb tant fervor com exigim els nostres drets. O si n'estàvem assabentats, ens hem anat oblidant d´elles en la lluita diària i alliçonats per una classe política a la qual resulta més fàcil de dirigr una societat infantil disposada a creure que l´estat proveirà sense donar res a canvi.
I si tot plegat no és tan profund i només estem una mica despistats?
Hem de ser una societat madura i hem de saber que les obligacions envers l´estat, que som nosaltres i no un ens estrany, són tan pròpies com ho són els nostres drets. I si no que els ho preguntin als nostres avis, que gràcies a que van complir amb les seves obligacions podem ara gaudir plenament del nostres drets.
Sóc una ciutadana anònima i per aquestes raons i unes quantes més m´he decidit a fer un pas endavant i afiliar-me a un partit polític. He escollit Ciutadans perquè és l'únic partit que em parla amb maduresa malgrat la seva joventut, que ens tracta com als adults que som i que predica amb l´exemple tal com em van educar els meus pares. I perquè les paraules se les emporta el vent i el fets queden arrelats i no han de ser peribles.
A més la humilitat i l'honestedat que demostren des de Ciutadans són unes virtuts que haurien de ser també Obligacions per a tota la classe política.
SUSANNA CASTA és membre de C's
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.