I jo també en sóc responsable


  • Comparteix:

sergi.casbas

Sergi Casbas


Publicat: el 27/abr/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Amb el perill de fer-me pesat per repetició, no puc més que obrir aquest article amb la frase de Victor Hugo: 'El que obre la porta d'una escola, tanca la d'una presó'. El que va passar dilluns de la setmana passada em fa bullir la sang per la injustícia de la tragèdia i fa que el cor s'encongeixi i els ulls se m'humitegin només de pensar en les meves filles que són alumnes i la meva parella, que és docent. Malgrat això, alhora sóc conscient que el que jo sento està a milers de milions d'anys llum d'aquells que ho viuen en primera persona.

La veritat és que és terriblement trist. Trist per al docent que ha perdut la vida, i com sovint diuen sobre les forces d’ordre, en acte de servei. Perquè per a mi, aquest docent es mereix els mateixos mèrits que es retrien a un mosso d’esquadra, ja que la feina dels docents és també la de vetllar per la convivència de la societat on vivim, però no des de les porres, les bales de goma o les presons, sinó assentant les bases del coneixement, del debat, de l’opinió i de la lliure expressió.

I alhora també sento profunda tristesa per l’adolescent que ha pres una mala decisió i que inevitablement haurà de lidar amb les conseqüències del seu acte. I també pels pares d’aquest jove, perquè sóc pare i només d’intentar, en una ínfima part, posar-me al seu lloc, les emocions m’anul·len l’enteniment, el cap em roda i se'm glaça el cor.

És fàcil en aquests casos fer responsable una sola persona d’un acte com aquest, però hem de ser prou madurs per fer la reflexió, i veure una mica més enllà per adonar-nos de què estem fent malament, perquè solucions absolutes no n’hi ha (i qui les vengui és un mentider), però, de ben segur que sense el personal format i qualificat per tractar els alumnes i detectar els problemes per poder aplicar els protocols, amb les aules massificades per encabir els joves en instituts desbordats, amb famílies tot sovint al límit, amb un sistema educatiu que s’ha convertit en la joguina trencada dels polítics, amb unes retallades que agredeixen directament els drets dels treballadors i treballadores i que alhora aboca els docents a subsistir, pedagògicament parlant, a base de vocació i no de recursos. Amb tot això, crec que alguna cosa no estem fent bé.

En qualsevol cas, com a societat democràtica, hem d’assumir la part de la responsabilitat que ens toca, potser perquè no ens hem sabut informar, potser perquè no ens hi hem implicat, potser perquè hem estat mandrosos o tebis en les nostres lluites, potser perquè hem fet una mala elecció electoral. Tanmateix l’evidència fa palès que aquells que ens han governat a tots nivells els últims temps s’han dedicat més a omplir-se les butxaques, a acontentar els seus amics, a marcar perfil polític, a reprimir i trepitjar qualsevol intent d’intel·ligència i a fer-se un bon lloc per al dia de demà, en lloc de treballar de manera responsable i altruista en allò que és realment bàsic i fonamental en els serveis públics: seguretat, salut i, per descomptat, educació.

SERGI CASBAS és pare, membre de les comissions Grogues i de la Coordinadora d'AMPA de Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.