Opinió

Opinió

Juliol de 2015: la Floresta


  • Comparteix:

ramon.pique

Ramon Piqué


Publicat: el 28/jul/15
Opinió| Columnes
PDF |

Els mes de juliol, amb pocs dies de diferència coincidien a la Floresta dues mirades històriques sobre el barri. D'una banda, el dia 18, en el marc dels actes que s'acosten al centenari de l'Associació de Propietaris i Veïns, en Josep Lleonart, ex-president de l'associacó, veí de la Floresta i referent per a tots aquells que vulguin conèixer parts de la història del barri, va guiar els assistents a través d'una xerrada intitulada 'Camí dels cent anys' per diversos episodis del barri. A través d'ell vam saber, entre moltes altres coses, que l'escultor Apel·les Fenosa havia estat vivint a la Floresta a casa del seu cunyat, l'Emeterio Escudero, abans que no s'exil·lés definitivament a França.

Per l'altra cantonada, el dia 23, tenia lloc la projecció del documental intitulat 'la Floresta enCanta' on les persones que hi érem vam xalar veient imatges i sentint les veus de desenes de protagonistes d'un dels episodis que han deixat una de les empremptes més profunda a finals del segle passat en l'àmbit musical cultural de la Floresta. Veure junts artistes d'abans i d'ara, parlar dels que ja no hi són, mirar enrere per projectar el futur i sobretot veure que cadascú veu i viu la Floresta d'una manera diferent feia sentir un gran orgull de barri.

Ambdós esdeveniments es van creuar en el temps i ambdós malgrat l'aparent distància, tenien coses en comú. A través de la xerrada d'en Lleonart vam veure que la Floresta ha estat feta pam a pam per les veïnes i els veïns, que cada esglaó que s'ha pujat l'han alçat a pes els habitants d'aquest barri. A través del documental de la Mont Carvajal, i sobretot a través dels comentaris de la nombrosa gent que el va anar a veure, es veia una certa afirmació de voler ser com abans, d'un abans que segurament no és el mateix per a tothom, però que connecta sens dubte amb aquella manera de relacionar-se amb l'entorn.

Vaig fruir de les dues activitats. Van ser un exercici extraordinari de memòria col·lectiva, un exercici necessari ja que la memòria, per a què serveixi d'eina de construcció de futur, cal que sigui també col·lectiva. Reflexionant, però, sobre aquests dos esdeveniments, era recorrent en el meu pensaments l'evidència que hi ha realitats que conviuen en un mateix territori sense pràcticament conèixer-se. Realitats que es miren de reüll, però que són part de la polièdrica representació de la Floresta, realitats que tenen en comú un alt sentiment i orgull de poble.

RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat