Inicia sessió 
Registra't
Indicis, només, sí. Però això és com allò del llenguatge simbòlic en què un veu fum a l'horitzó i, en avisar a l'altre, aquest contesta que el fum és un indici, no pas una certesa de foc.
Bé, estarem d'acord que, quan hom veu fum, debats ontològics a banda, més val que truqui als bombers, perquè els indicis, com bé ens diu l'etimologia alguna cosa indiquen. El sentit comú traça relacions de causa-conseqüència, basades en l'experiència que la llei no pot desllorigar. Si pagues, és a canvi d'alguna cosa. Des de sempre en aquesta riba de comerciants. El cavall és blanc nuclear.
Vivim en un país que s'esvera quan un partit fa allò que ha promès en campanya i, en canvi, no fa cap escarafall i cap #pressingUnió quan aquells partits que, un cop demostrada la desfeta electoral, abandonen el vaixell sense que se'ls arrugui la camisa.
La fuga de militants és un clàssic quan van maldades, però és cert que diu poc del compromís amb el projecte ideològic amb el que combregaven. I amb els seus votants, és clar. L'últim que apagui el llum. O en el seu cas, que pagui als bancs.
I finalment el senyor Monti, que ha passat per la ciutat i que no ha volgut marxar sense deixar-nos la seva particular visió del procés sobiranista:'L'exmandatari italià ha destacat que li preocupa la creixent desafecció amb relació al projecte europeu que hi ha a països tan crucials per a la Unió com França i Espanya'. I no satisfet amb això 'Monti s'ha mostrat contundent en la seva defensa de la integració europea i ha assegurat que 'més integració vol dir millors resultats econòmics''.
És especialment entranyable que el propietari d'aquesta boqueta de pinyonet sigui l'últim ministre d'un país on recentment es van apartar les competències del govern per aplicar les del FMI. Un alt funcionari va desplaçar la governança (escollida a les urnes) i des del seu despatx, que devia estar molt amunt en algun edifici molt alt, governava Itàlia. Alguns exagerats d'això en diuen un cop d'estat. Manllevar la sobirania nacional en favor d'uns interessos concrets. Manar molt. Manar infinit.
No em digueu que no és entranyable, tot plegat.
El cavall és blanc, en algun lloc proper d'aquesta ciutat hi ha un bon foc i qui té boca s'equivoca... i es desboca.
NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.