Inicia sessió 
Registra't
Tots aquests conceptes i algunes de les fórmules expressades no són noves, ans al contrari. S'han repetit al llarg dels anys, com a mínim des de la redacció del Pla de Cultura de 2005, un voluminós i extens document que, per la seva excessiva llargària i detall, havia fet impossible desenvolupar els objectius continguts tot i l’aparent voluntat de fer-lo realitat.
Formo part del Consell de Cultura des de 2007, dos mandats i els quasi sis mesos de l’actual, en els darrers quatre anys com a sots-president fins dimarts passat, quan, seguint el reglament, calia elegir una altra persona que, en aquesta ocasió, va recaure en Bernat Picornell, a qui desitjo tots els encerts, la força i la intel·ligència per portar endavant una tasca que exigeix, sobretot, voluntat, optimisme i treball.
Es parla d’un nou pla de Cultura i m’agradaria recordar que hi ha un nou text entregat al febrer a Xavier Escura, aleshores regidor de Cultura, i que ja havia reduït els excessos benintencionats de l’anterior per fer més viable una acció en favor de les activitats de tota mena desenvolupades per la societat santcugatenca a partir de les taules de participació creades a partir de 2012: Cultura popular i tradicional, Lletres, Arts escèniques:teatre i dansa, Arts escèniques: música, Arts Plàstiques i Visuals, Patrimoni i Festa Major. Ara s'hi afegeix una de 'Actualització pla cultura' que, en principi no acabo d’entendre.
Es parla de projecció de la ciutat, de la internacionalització de la cultura de Sant Cugat, de donar suport a les persones i entitats que es mouen i creant per donar a conèixer i projectar-la arreu. El concepte 'indústria cultural' va ser encunyat pels teòrics marxistes Theodor Adorno i Max Horkheimer acabada la II Guerra Mundial, tot i que pugui semblar a alguns que es tracta d’una idea sorgida del capitalisme més ranci. La qüestió sempre és si la cultura, qualsevol manifestació cultural, es planteja com un negoci o com la destil·lació d’una essència humana que enriqueix l’esperit, la cohesió, el coneixement, per ser més lliures, més savis i més feliços i que, a més a més, en alguns casos també permet guanyar diners als que ho practiquen per viure i, en conseqüència, poder seguir fent-ho.
La cultura sempre necessita una avanguarda per avançar però sempre necessita una base ampla per persistir. Només és cultura si va de baix a dalt i viceversa sense parar. I en aquest cas la cultura de la ciutat, no només la que es consumeix passivament a la ciutat, que també cal considerar, si no la que es crea des de la ciutat, necessita del suport institucional, ajudant amb espais, suports logístics i administratius, projecció i promoció, perquè l’acció individual o a través de les entitats pugui assolir allò que tothom desitja.
En definitiva cal que els conceptes exposats el dia de la constitució del Consell, les paraules, tinguin el sentit que la majoria atorga. Ho intentava expressar en l’acte amb la cita del llibre de Lewis Carrol, 'Alícia a través del mirall' quan la petita heroïna parla amb Humpty Dumpty i enfadada li diu: 'El problema és que tu no pots donar a les paraules el significat que vulguis i, a vegades, tan diferents', i ell li contesta: 'El problema no és aquest, nena, sinó saber qui mana'.
Tinc confiança, ja saben molts que em defineixo com un escèptic optimista, que tots plegats donem a la paraula cultura el mateix significat, tot i que sigui molt i molt ampla.
EDUARD JENER és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.