Opini

ASSADEGA'M, entitat mod鑜ica


  • Comparteix:

joan.lopez

Joan L髉ez


Publicat: el 19/mar/16
Opini| Columnes
PDF |

Si hi ha una paraula que defineix els temps que vivim, 閟 ansietat. L'atur, l'angoixa de no arribar a final de mes, la incertesa del no saber qu passar dem, la malenconia d'un passat al qual ja no podrem tornar, la frustraci d'uns fets que no podrem canviar...

Des dels inicis de la crisi econ騧ica, la depressi i l'ansietat, molt relacionades entre si, han disparat les seves xifres entre la poblaci de manera alarmant. Les pors, massa sovint racionals i contra perills reals, el patiment i les ombres que envolten a milers de fam韑ies en el seu dia a dia, han anat, en molts casos silenciosament, com gota malaia, desgastant cors i 鄋imes que un dia, de sobte, esclaten en mil bocins.

Ansiol韙ics, benzodiazepines, somn韋ers... Segons el darrer informe de l'Organitzaci de Consumidors i Usuaris (OCU) han augmentat el seu consum en un 57% en els darrers 12 anys, quatre vegades superior que el d'Alemanya. Els antidepressius, en 10 anys s'han triplicat de 26,5 dosis per cada 1.000 habitants (any 2000) a, 79,5 (2013), segons l'Ag鑞cia Espanyola del Medicament. Aix nom閟 閟 la punta de l'iceberg. La manca de salut mental 閟, m閟 que la mancan鏰 d'altre tipus de salut, un fet, sin totalment incompatible amb la felicitat de qui la pateix, s molt antag騨ic, minorant tanmateix, en major o menor mesura, la dels qui l'envolten. Per tant, aquestes xifres podrien ser uns bons indicadors sobre l'estat de la felicitat d'una poblaci, 閟 a dir, del nostre malestar, i aix, de manera probablement m閟 efectiva que d'altres indicadors econ騧ics, alguns dels quals es permeten assegurar que ens estem recuperant de la crisi, podem fer-nos una idea m閟 realista de com tenim de lluny encara el tan cobejat estat del benestar.

No cal patir problemes econ騧ics, ni ser a l'atur, patir una infermetat important o tenir un familiar totalment dependent i sense ajuda. No cal patir objectivament cap desgr郼ia en concret per caure en un estat important d'ansietat o depressi. No caiguem en l'error de demanar raons i motius al pacient com si hagu閟 de justificar-se, ja que, sense saber-ho, estar韊m jutjant. Aix resulta tan absurd com demanar explicacions a qui estigui de baixa per culpa un refredat, del tipus '蓅 que has patit fred?'. Per igual que el fred i les humitats no s髇 bons per als constipats, imaginem-nos en aquests casos si a m閟 hi afegim tots aquests ingredients econ騧ics i socials.

S podem buscar i identificar les causes que fan que aquests problemes es multipliquin, i intentar posar a l'abast tots els mitjans i recursos possibles per evitar aquest patiment, o per alleugerir-lo i afavorir la seva superaci. Un problema moltes vegades agreujat per la seva invisibilitat, causada per l'estigma i la incomprensi.

Enguany, l'entitat ASSADEGA'M, Associaci per a la Superaci de l'Ansietat i la Depressi-Grups d'Ajuda M鷗ua, s'ha emportat el premi Ciutat de Sant Cugat. Sense desmer鑙xer altres candidatures, no sabem la sort que tenim de poder comptar amb aquesta associaci en el nostre municipi. No ho sabem perqu, malgrat les innumerables persones que han passat per ella en els seus els vint anys d'exist鑞cia, convertint-la en una de les entitats m閟 veteranes, pot ser no 閟 tan coneguda com d'altres molt m閟 vistoses i folkl騬iques. La seva feina 閟 m閟 callada i discreta. No obstant, quantes lli鏾ns importants podem extreure'n nom閟 d'aquestes sigles, on podem llegir 'Ajuda M鷗ua', i, sobretot, 'Superaci'. S髇 paraules que, lluny de victimismes, destil穕en dignitat. Vint anys al peu del can al servei de les persones que pateixen en silenci aquesta plaga moderna. l'Antonio, l'Eduard, el Toni, i el Paco, els quals tinc la sort de con鑙xer, van dedicar aquest premi a terapeutes i voluntaris, la tasca dels quals, tamb discreta i callada, ha estat i 閟 important韘sima.

Per no nomes a ells, sin a tots aquells que pateixen, no nom閟 el problema, sin l'estigma que l'acompanya. El Toni ho va dir clarament, hi ha el doble de possibilitats de morir per su颿idi que per accident de circulaci. Darrera de la fredor d'aquestes xifres, ells estan posant rostres, noms i cognoms. I esperan鏰.

Per aix volen impulsar iniciatives per facilitar l'ocupaci d'aquestes persones, en un mercat laboral massa competitiu, o projectes com el de 'Crece en Villacreces', basat en una ecoaldea social i sostenible que permetr a molts pacients recuperar-se en contacte amb la natura, alhora que es posa en marxa la recuperaci d'un poble abandonat. Villacreces, un nom molt adient que segurament va inspirar a l'Antonio, el seu principal promotor dins de l'Associaci. Dur a terme aquest projecte i ajudar a quantes m閟 fam韑ies millor 閟 possiblement un dels seus somnis m閟 acariciats. Tot aix, s'est organitzant a la nostra ciutat, i aquesta ciutat ho ha premiat.

Un dels trets m閟 importants d'aquesta associaci 閟 el fet que sembla que no hi ha difer鑞cia entre pacients i terapeutes. En el moment en qu tu pots aportar amb les teves experi鑞cies, amb el teu suport, amb el teu calor... Est鄐 convertint els teus problemes en solucions, est鄐 passant de pacient a terapeuta. Has trobat la manera d'ajudar-te a tu mateix en el dif韈il art d'ajudar als altres. Has trobat el cam de la superaci en l'ajuda m鷗ua.

Felicitats!

JOAN L覲EZ 閟 membre del PSC a Sant Cugat



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta not韈ia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Av韘 important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opini expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il穕egal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel穕ar el dret de publicaci als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els v韉eos de Cugat TV en DVD

Mira el cat鄉eg de la Botiga de cugat.cat