El meu amic Jaume Pla


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 1/abr/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat d'enguany, concedit a l'actor Jaume Pla, m'ha fet molt feliç i vull felicitar l'alcaldessa Mercè Conesa per la sensibilitat d'haver-lo proposat. Jaume Pla és un amic, un gran amic, cosa que vol dir que valoro les seves qualitats humanes i que, consegüentment, sento una gran alegria pels èxits i el reconeixement que la seva persona pugui aconseguir.

Amb en Jaume compartim moltes coses. Compartim ideals, compartim inquietuds, compartim amor pel teatre, compartim tertúlies, converses, amistats, dinars, sopars, representacions teatrals... i també discussions. Ep! Discussions amicals de caràcter escènic sobre la manera de dir una frase determinada o el gest que l’ha d’acompanyar. Jo li dic: 'És que no m’escoltes, Jaume'; i ell em respon: 'És que ets massa rigorós, Víctor'. I em sembla que tots dos tenim raó. Ell és molt pertinaç i jo sóc molt meticulós. Per això discutim, però mai no ens barallem. Són coses diferents. I, ves per on, aquestes petites discussions m’agraden. M’agraden en el cas que explico i m’agraden quan les veig en altres persones que s’estimen, perquè penso que l’autèntica amistat és justament això. El veritable amic et renya a la cara i et defensa a l’esquena. Vull dir que els amics de debò no són els que et donen sempre copets a l’esquena i et canten les excel·lències, sinó els que no dubten a dir-te ‘molt bé’ o ‘molt malament’ quan així ho pensen. Els primers t’inflen, els segons et fan créixer.

El Premi Extraordinari que han donat a Jaume Pla, per tant, és totalment merescut. En Jaume és un home extraordinari. Ho és per la seva trajectòria professional, de més de 60 anys als escenaris, ho és per la seva humanitat, sempre càlida, receptiva i generosa, i ho és per la seva prodigiosa força de voluntat. En Jaume Pla és al llindar dels 88 anys, i l’esforç titànic que ha fet, malgrat això, durant nou mesos, dia rere dia, memoritzant i assajant el personatge de l’obra 'Abans que pugi el teló', i preparant-se per romandre 80 minuts tot sol a l’escenari, ha estat molt més que admirable. Sobretot tenint em compte que hi ha reeixit espectacularment. Ha fet una feina que mereixeria un Premi Nacional de Cultura en l’àmbit teatral. Per això m’agradaria tant que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts li ho tingués en compte. En la ficció de l’obra, el personatge espera una trucada telefònica que culminaria la seva carrera; en la realitat de la vida, seria meravellós per a l’actor que aquesta trucada es produís. Passi el que passi, però, en Jaume Pla seguirà essent una gran persona, i la seva amistat és una de les coses bones que m’ha donat la vida. Res no em farà més feliç que per molts anys puguem continuar-nos discutint.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.