Protocol d'Istanbul


  • Comparteix:

ramon.pique

Ramon Piqué


Publicat: el 1/abr/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Una de les definicions de tortura més emprades en l'àmbit dels drets humans és la fixada per la Convenció contra la Tortura de l'any 1984. És una definició precisa, gens ambigua, que no dóna peu a massa interpretacions. No la reproduiré aquí per estalvi d'espai i perquè és fàcil trobar-la a la xarxa.

Calia definir una cosa tan òbvia com la tortura? Sens dubte. Per poder eradicar-la calia descriure de què estàvem parlant i saber com afectava arreu del món. I són les paraules que defineixen la tortura el que evidencia que pràcticament tots els països del món l'exerceixen, tant règims polítics totalitaris com règims polítics que es qualifiquen de democràtics. I és en aquests països democràtics, on la tortura i els maltractaments estan més explicitament prohibits, on probablement sigui més difícil la seva eradicació.

D'això n'estaven segurs aquells homes i dones, especialistes en medicina i dret de quinze països diferents que l'any 1999, per encàrrec de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, publicaven després de mesos de treballs el primer manual per a la investigació eficaç de la tortura. És un text dirigit a professionals de la medicina i del dret amb pautes i mètodes per identificar l'existència de tortura a partir del relat de la víctima, a partir dels senyals, de les lesions i a partir d'allò que no es veu però que hi és dins la persona que ho patit. El text conegut com a Protocol d'Istanbul està subtitulat com a Manual per a la investigació i la documentació eficaces de la tortura i altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants i és un dels instrument més importants de què ens hem dotat per eradicar aquesta xacra.

L'any 2006, set anys després de la seva aparició, dues entitats de lluita contra la tortura dels Països Catalans, l'Associació Memòria Contra la Tortura i l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura, conscients de la importància de divulgar aquest treball van fer-ne una edició en català que va ser enviada a tots els CAPs i serveis d'urgència dels hospitals de Catalunya. L'edició es va finançar amb part dels diners que els independentistes catalans detinguts l'any 92 en el marc de l'Opreació Garzón van rebre quan l'any 2004 el Tribunal de Drets Humans d'Estraburg va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat un possible delicte de tortura, malgrat els nombrosos indicis.

El passat mes de febrer, disset anys després de la seva primera publicació i vuit després de la seva aparició en català el Conseller de Justícia, Carles Mundó anunciava l'adopció del Protocol d'Istanbul a Catalunya, reivindicació llargament demanada per les diferents entitats de defensa dels drets humans a l'estat espanyol. És un pas més en la llarga lluita per l'eradicació de la tortura i caldrà estar amatents per a què s'apliqui correctament.

Era una burla a les víctimes sentir jutges, fiscals, advocats i forenses quan reconeixen que desconeixien l'existència del Protocol d'Istanbul.

RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP-PC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.