Mentides, ignorància i negacionisme un dilluns de maig al vespre


  • Comparteix:

ignasi.bea

Ignasi Bea


Publicat: el 31/mai/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En aquesta vida hi ha algunes coses que em toquen profundament l'entrecuix, i que es fiquin amb el meu vehicle d'expressió i les mentides són dues d'elles. Malauradament, al ple de dilluns passat les vam haver de patir les dues.

L'esperpent va començar ben aviat, a l'audiència pública. I és que la gent del PP i Cs van dur la claca per escalfar l'ambient. Així, al torn d'intervencions de la ciutadania vam haver de sentir diverses vegades que els castellanoparlants estan discriminats, que si tomba i que si gira i que si bla bla bla. Ja al ple pròpiament dit, un dels punts a tractar era la moció 'a favor de la llibertat lingüística a les administracions públiques i en favor del bilingüisme', proposada pels grups esmentats i que va ser rebutjada per la resta de grups.

El text contenia múltiples falsedats, afirmant coses com que a Catalunya fa anys que hi ha una política de desemparament i desnonament vers la llengua castellana, que els castellanoparlants pateixen humiliació social, que són tractats com ciutadans de segona, que l'ús preferent del català posa en risc la cohesió social, etc. A aquestes alçades de la pel·lícula, però, tals negligències intel·lectuals -en el millor dels casos- no només ens provoquen llàstima pels qui les fan. En un país com el nostre, que ha patit més de tres segles de persecució política i social de la llengua catalana, resulten insultants.

A favor dels proposants, tot i això, haig de dir que no crec que es tracti de mala fe. Ni tan sols penso que tinguin la voluntat d'acabar amb la llengua catalana com sí que ho pretenien els seus pares polítics. El problema és, i al ple ho vam poder veure de manera clara i diàfana, una profunda i preocupant ignorància. La ignorància d'Aldo Ciprián quan diu que l'Estatut diu que el castellà és llengua pròpia de Catalunya (si el problema és d'incomprensió lectora, cal encara més immersió lingüística) i la ignorància de tots els proposants al parlar de bilingüisme, com si d'un equilibri igualitari entre llengües es tractés. I és que si es documentessin només una mica, descobririen que el bilingüisme és tan sols l'estadi d'un procés, que passa per la diglòssia i acaba amb la substitució lingüística. I que, precisament per aquest motiu i per la contrastació empírica que l'Estat espanyol és poc o gens amic de la diversitat lingüística, seguim defensant l'ús preferent del català a les administracions, a l'educació i als mitjans públics. Perquè si alguna llengua ha estat arraconada i desnonada a Catalunya, aquesta ha estat el català.

El que podia haver quedat en ridícul, però, va acabar en ignomínia. Perquè el senyor Ciprián va endinsar-se en el negacionisme quan va dir que no s'havia de reinventar la història. Quan li vam preguntar si això volia dir que negava la persecució de la llengua catalana al llarg de la història -no sabíem si ho havíem sentit malament- es va negar a respondre. Ell sabrà per què.

IGNASI BEA és regidor de la CUP-PC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.