Inicia sessió 
Registra't
Podríem fer un llistat de greuges per barri, des de Mas Fortuny a Can Barata i des de Can Monmany a Can Magí, que són els barris més allunyats del centre, de l'asfalt, la connexió de l'aigua, la vigilància, la velocitat dels vehicles, l'accés a l'escola, les rieres, els grafitis, el soroll de les terrasses, el manteniment de la via pública, els serveis, els equipaments, la neteja, els contenidors, el consum de drogues, l'aparcament, l'accessibilitat, les torres d'alta tensió, l'espai per a entitats, els okupes, les fonts, els porc senglars... I de ben segur que cada veí o veïna ompliria un llistat de greuges de 'proximitat'.
Teòricament totes aquestes demandes i discussions haurien de poder-se canalitzar a través dels consells de barri. Hi ha grups de treball de millora, però per sort sempre hi ha demandes que superen i alteren molt sovint la nostrada 'agenda municipal'. De moment ens hem tret de la màniga els pressupostos participatius, més l'assignació de lliure disposició dels barris, per poder 'maquillar' alguna de les demandes, tenir content al personal i fer callar una mica a l'oposició.
Però les veïnes i els veïns es segueixen queixant. Vénen a la sala de plens i sembla quel'audiència pública abans del ple municipal ha agafat un altre aire, va en augment el to de la reivindicació, i també el nombre de persones que en fa us, i això és bo. A vegades es traspassen línies que impedeixen la bona comunicació i no s'escolten els uns als altres, el discurs està fet i s'ha de deixar constància tan de la demanda com de la resposta que es dona per part de l'equip de govern. N'hem de seguir aprenent dia a dia.
Ens queda això, la paraula, el diàleg i la negociació. Us sona? Parlem del dia a dia d'un municipi! No estem parlant de les negociacions per formar govern a l'estat, ni per la moció de confiança al president de la Generalitat, ni dels pressupostos. Aquesta ha de ser la base per l'entesa i la comprensió: prioritzar aquelles actuacions que afecten als veïns, sense deixar l'estratègia global de la ciutat, no dir sempre si a tot, cal argumentar quan les coses no es poden fer o no s'han de fer, perquè, si no, anem a batzegades, d'un costat a l'altre, i acabem despistant l'objectiu final, que és l'interès general.
Pere Soler
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.