Què em passa, doctor? Que vostè és republicana i no té cura


  • Comparteix:

nuria.gibert

Núria Gibert


Publicat: el 13/des/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

No sé què em passa. Em molesten els privilegis. En general tots, però els que no es poden dir em molesten el doble. Em molesta que m'imposin que un senyor mani per sobre meu perquè ho diu Déu. O ho diu Franco, encara pitjor, que aquest sí que el coneixem i haguéssim volgut no conèixer-lo. No m'agrada que es dissimuli amb el tema, tinc aquesta dolència. I a risc de fer-nos pesats, les injustícies són injustícies, t'ho miris a través de l''Hola' o 'La Vanguardia'.

El Borbó pare, imposat pel franquisme per deixar-ho tot 'atado y bien atado', va ser una peça clau per fer una falsa transició política i pacífica que apaivagués els anhels de llibertat i reconstrucció democràtica del nostre país. Amb la por com a moneda de canvi, va executar el seu càrrec d'il·lustríssim vividor, ostentant distincions medievals imposades, no escollides, i amb privilegis consanguinis. La figura del rei com a paradoxa vivent: el gran defensor de la Constitució diu que tots som iguals davant la llei? Tots no, és clar. Ell és sucre.

El Borbó fill no tenia un destí gaire diferent. En un context de deslegitimació generalitzada de la monarquia, despesa extrema en temps de misèria, frau fiscal i escàndols sexuals, entra en escena el jove, que ve a desenvolupar exactament el mateix paper que el vell, però amb un vernís de jove. Amb barba, pronunciant bé. Cosmètica i de la barata. La segona transició servida en safata i la monarquia es torna a salvar. Perfil baix Felipe, que no està 'el horno para bollos'.

Amb la crema de fotos, volem posar sobre la taula que per a nosaltres tothom és igual. Que no som súbdits i menys d'una dinastia caduca imposada per una dictadura. Si som súbdits, és del nostre poble i el nostre poble es vol desfer d'aquest llast feixuc que de tan corcat està a punt de caure ja.

Eludir aquestes contradiccions és caure en l'irremeisme, en allò que esperen de nosaltres. Que siguem súbdits voraços de paper cuixé.

'Para muestra un botón', la monarquia és intocable. Que li ho preguntin a 'El Jueves' o als joves de Girona encausats per l'Audiència Nacional ara fa deu anys. I deu anys després? Som al mateix punt denunciant que ens volem treure de sobre aquest llastre, per pura i sense tallar, democràcia.

I ens detenen i se'ns enduen a Madrid. Deu anys després volíem més solidaritat, més empatia, menys col·laboració, menys xiular la Marsellesa mentre se'ns enduen i mirar cap a un altre cantó. Cap a una paret on hi ha una trista pintada. Més entendre que estem a punt de tallar aquest fil ple d'espines que ens subjuga. Que se'ns enduen. Que se'ns enduen per les nostres idees. Unes idees que diuen tots som iguals. Cadascú que tregui les seves conclusions. Jo seguiré cremant fotocòpies de cares, famílies, trons i palaus. Perquè cap súbdit va aconseguir la llibertat apel·lant a la moral de l'amo. Doncs, republicana i orgullosa. En aquesta república que estem construint, tots serem iguals. Passeu, passeu.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.