Inicia sessió 
Registra't
ELS HOMES PLOREN
Els homes ploren.
Com un roc contra el vidre de la finestra
Es trenquen en mil bocins
Ploren alguns.
0 tots ploren, alguna nit .
Homes que venen de lluny
amb els peus nus: han perdut les sabates
pels deserts o a les aigües del mar nostre
a tocar de platja.
Seuen molt junts sobre la sorra. Arraulits,
atien focs amb branquillons i brossa.
Les miren, les miren:
Tremolen massa les flames, única llum en la nit.
Son els seus ulls negats
Que ploren i ploren.
O a ciutat, confosos amb l'ombra de les parets
caminen i caminen
pels carrers d'altaveus i llums de purpurina
a les golafres boques de les botigues.
I els que van carregats de paquets passen.
Parlen i riuen.
Ells caminen i caminen.
Però l'aire a platja i a ciutat
put a aigua estancada, a llàgrima no recollida.
I ja no es respira bé
I la gent s'explora el rostre als miralls de casa
O se'n va al metge,
I s'embolica amb paper de cel·lofana o plastilina,
I es fa fotos tot el dia per assegurar-se.
I parlen i riuen.
Mentre, els homes ploren avergonyits:
han perdut l'escut, el ceptre i les armes
rebuts d'aquells pares allunyats i antics
que els armaren cavallers amb un missatge:
Plorar es cosa de dones i d'infants petits
Els han mentit.
Els homes volen braços i no barques, terra i no aigua
Ulls que els mirin i vegin i veus que els parlin
I un llit i sostre
i pa i roses
I plorar sense vergonya com dones i infants petits.
MARIA DOLORS RENAU és membre del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.