Amb la por als ulls


  • Comparteix:

Sandra Garcia

Sandra Garcia


Publicat: el 20/feb/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

¿Us heu fixat alguna vegada en els ulls d'un gos que es troba sol i desorientat al carrer? Nosaltres sí, a Localizania portem un any rescatant gossos en situacions vulnerables, perduts o abandonats, i sempre es repeteix la mateixa expressió als seus ulls: por, molta por.

I és que el gos, tot i tenir un instint d'autoprotecció molt fort, no és pas un animal salvatge, sinó tot lo contrari, necessita socialitzar i sentir-se part d'una família. És per això que quan ens trobem amb casos de gossos perduts o, pitjor encara, abandonats, sens cau l'ànima als peus i ens preguntem que és el que falla a la societat per a que no considerem encara al nostre gos com un membre més de la família.

Nosaltres utilitzem un mètode de captura no invasiu per a gossos que no es deixen agafar a mà i els moments previs al rescat, quan el gos està a punt d'entrar a la gàbia, són molt emocionants i angoixants a l'hora: ¿Com reaccionarà?, ¿Ens mossegarà?, ¿Ens deixarà tocar-lo?, ¿Quant de temps necessitarà per acceptar a les persones? Aquestes, entre d'altres, són les preguntes que amb més freqüència ens fem. Les respostes, però, no deixen mai de sorprendre'ns! En el primer contacte amb un gos que surt del carrer sempre hi ha tensió, doncs ell no confia en cap persona i només vol fugir. Però, quan t'asseus al seu costat i percep la teva energia conciliadora i tranquil·la, observes els primers indicis de calma: el cos es relaxa, ajupen el cap una mica i els ulls, que en un inici estan molt oberts, es fan més petits. És quan s'adonen que ja no ets una amenaça per a ells i descobreixen el poder de les carícies, molts d'ells per primer cop. A vegades són només un parell de minuts i d'altres més de trenta, depenent del grau de bloqueig en el que es trobin. Sens dubte moments màgics de comunicació persona-animal que no tenen preu i que tots els que estem al món del rescat animal ho sabem.

I si aquests primers instants del rescat son especials, lo que ve a continuació ho és encara més! Un cop surten del carrer, la prioritat sempre es la de trobar una casa d'acollida per davant de l'entrada a qualsevol refugi, doncs és l'entorn ideal per a la seva recuperació psicològica. Quan això es possible, el procés de canvi s'acaba completant a casa, passant de ser un animal tímid i poruc a un company de vida carinyós i molt molt agraït.

És per això que rescatar un gos del carrer i donar-li una llar és de les sensacions més increïbles que us podeu imaginar. T'omple per dins com a persona i marca un abans i un després a la teva vida. Si encara no saps què vol dir tenir un gos rescatat del carrer, no et perdis aquesta experiència. No ho dubtis: Adopta, no compris!

SANDRA GARCIA és membre del PAS i de Localizania



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.