Opinió

Opinió

Monstres o animals


  • Comparteix:

alex.cuesta

Àlex Cuesta


Publicat: el 16/març
Opinió| Columnes
PDF |

De sempre, de petit ens feien anar al llit quan es feia tard o bé quan deien que era tard per a la nostra edat. I quines coses que deien els pares! En la foscor del passadís ens passava pel cap que vindria el 'coco' a buscar-nos si no aclucàvem l'ull aviat. Recordeu quina pinta tenia aquella 'cosa'?

I què en penseu, del que teníem sota el llit? Ens aterrava i no gosàvem comprovar si ens esperaven els seus ulls fixos. Quina foscor! La por ens passava de llarg sota la protecció d'un llençol quasi màgic, indestructible, oi? Tenia quatre potes aquella cosa? I pèl?

La iaia no ens deixava tocar aquell 'monstre' que se'ns apropava pel carrer. Si no feies bondat, et cridava 'nen que si no véns, et mossegarà aquest gos dolent'. Pobra iaia, no podia entendre que allò, potser, no era un monstre. I fins i tot el bitxo aprendria també que no tots els humans són dolents i que necessita el nostre contacte per socialitzar-se.

Quina quantitat de contes recordeu on els animals són els dolents? La caputxeta vermella amb el llop, la balena de Moby Dick i el capità Ahab, el King Kong, el Juràssic Park... Tots amb urpes i dents sota l'embruix de la boira el foc i la foscor. Els monstres representats com animals, amb la pròpia serp de l'Edèn, fan un paper que avui dia perdura al nostre imaginari. Per Sant Jordi es mata un monstre per salvar una princesa! Són clixés caducs però part de la història. Com ha representat la història els monstres i les nostres pors! I per acabar-ho d'adobar moltes vegades tenien faccions o parts humanes! Una mescla d'animal i ésser humà: el minotaure, les sirenes que enredaven els mariners cap al fons marí. També des de l'art, l'infern es representava amb un monstre semblant amb una cabra, un llop o un cocodril desitjant fer un mos a la nostra cama.

Deixem els monstres allà on eren, on romandran per sempre. Pensem en la reconciliació, en el món que ens envolta, feres, animals, bitxos i peluts pel que són: éssers vius. No ens interessa la imatge de l'imaginari que esbufegaven a cau d'orella o que ens perseguien per passadissos obscurs.

Val a dir que no tot es blanc o negre. Per exemple, trobem representacions més relaxades com les 'Meninas' de Velázquez, on tenim un gos fent una becaina i de sobte sembla que un nen li destorba. Quasi ho teníem com a bon exemple! L'obra 'El hombre de la sombrilla' de Monet ja s'apropa més al que dic, i sense corda!

En altres camps ja trobem, per exemple, films on els monstres que espanten els nens fins i tot són arbres. Ai, pobres arbres també... Monstres més antropomòrfics i menys animals, robots, o éssers informes, aliens, mutants. De tant en tant en surten herois-animals com Spiderman fins i tot.

Tot passa per l'obsessió de conèixer, de 'veure' com és un monstre, si té punxes o closca, si té urpes o dents de sabre. Com t'imagines un monstre? Estic convençut que existeixen i potser tenen nom i cognom i no raça o espècie...

ÀLEX CUESTA és membre del PAS
about author

Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat