Com un ferro roent


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 26/mar/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Un dels moments forts de la vida de Jesús és quan mor el seu amic, la germana del difunt li retreu la tardança i ell s'estremeix i plora. Aquí es trasllueix la interioritat del Mestre. Ens serà fàcil admirar la humanitat de Jesús tan sensible i proper, fins i tot aparentment fràgil, com ho som nosaltres.

Seguint la narració, l’escena continua fins a explicar que Jesús ressuscita Llàtzer, l’amic per qui plorava. Quan ho proclamo, no puc evitar que em vinguin a la memòria els rostres d’alguns amics meus estimats que en arribar a aquest punt es bloquegen i ja no segueixen el relat. La seva estructura mental els ho priva. Creuen que -parlant amb propietat- no es pot acceptar l’expectativa 'no científica' que hi hagi vida després de la mort. Per tant, pensen que Jesús va perdre el rigor quan va afirmar: 'qui creu en mi, encara que mori, viurà'.

¿Què faré doncs jo que no vull ofendre la sinceritat dels meus amics que es guien només per les dades comprovables? Em refugiaré en el silenci per no molestar qui com l’apòstol Tomàs diu: 'Si no ho veig no ho crec?'. Georges Bernanos un creient apassionat, em reclamaria: 'La Paraula de Déu és un ferro roent. Tu que l’ensenyes, la voldràs agafar amb pinces per por de cremar-te?'

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.