Inicia sessió 
Registra't
Encara astorats per tot plegat, arriba la ignomínia de la Mare superiora. La que quan va comparèixer al Parlament ens alliçonava, un cop més, dient que 'Catalunya no es mereix això' i que 'no en tenim ni cinc' ara resulta que era la cap d'una organització que ha reunit prop de 70 milions d'euros d'origen incert. Del text, en què demana el traspàs de dos 'missals' de la seva biblioteca a la del capellà, em quedo amb el final. Perquè, després de tota la pantomima de parlar en codi, signa l'ordre com a 'Marta'. Meravellosa percepció d'impunitat.
La connexió Sant Cugat
Ves per on, el senyor Manuel Lao amb qui Artur Mas acceptava reunir-se - 'et truco en un minut amb l'agenda al davant'- va comprar la planta santcugatenca de Sharp el 2011 per 1 euro (sí, sí, 1 euro). Poc després, quines coses, Cirsa va fer un donatiu a Convergència de 900.000 euros. Xifra que, quines coses, suposava el 3% dels beneficis que va obtenir amb l'operació. Irremeiablement em pregunto: Com carai hem pogut permetre que empreses que es presenten a concursos públics facin donatius als partits polítics que gestionen les institucions que els adjudiquen?
I que el ritme no pari: la mateixa setmana que es revelava la conversa entre Mas i Prenafeta, Cugat.cat ens informava que un valldoreixenc és investigat per suposats delictes de coacció, intimidació i pertinença a organització criminal en el cas que ha suposat la detenció de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. Tot molt edificant.
La poma podrida
Tot plegat no fa res més que tirar per terra la teoria de la poma podrida. Sí, home, la que diu que els casos de corrupció són fets aïllats, cosa de gerents corromputs, tècnics negligents o funcionaris despistats. Res d'això, sinó tot el contrari. Els que han gestionat aquest país i el del costat (PP, PSOE-PSC i Convergència) han fet i desfet amb allò públic el que els ha donat la gana pel benefici propi. Res casual ni anòmal en el sistema en què vivim: en una entrevista durant l'elaboració de 'Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans', l'economista Miren Etxezarreta ho explicava molt bé: 'Mentre no canvïin els valors essencials del capitalisme -propietat privada, explotació, acumulació de la riquesa d'uns pocs a costa de la majoria- , la corrupció no podrà desaparèixer'. Si, en un sistema on els diners que tens són el principal criteri de valoració personal li afegeixes la connivència entre el poder politic i l'econòmic, la corrupció esdevé una peça essencial del sistema.
IGNASI BEA és regidor de la CUP-PC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.