Inicia sessió 
Registra't
Cal també posar sobre la taula el desgast que ha causat i segueix causant en algunes formacions polítiques, començant pels socialistes, que tot i tenir una bona projecció després de l'efecte Pedro Sánchez l'hem aturat, se'ns ha posat intencionadament en un bloc incorrecte, el de l'immobilisme. Els antics convergents (ara PDeCAT), que a banda de veure com es liquidava el seu antic partit, sembla qüestionat el seu paper, despulles que recullen els republicans sense despentinar-se, sense arriscar excessivament, ells són coneixedors d'una certesa que pot ser irreal, que al final del camí (sigui quin sigui) seran els grans triomfadors. Només cal veure que la majoria de governs locals trencats no han estat els seus, ells aguanten, que caiguin els altres, ells a darrere a veure què 'pesquen', perquè també volen recollir engrunes dels cupaires, que de tots els sobiranistes són els que no s'han amagat de res, tenen molt clar allò què volen, com ho volen i són sabedors de l'oportunitat que se'ls obria ara, en el Parlament eren decisius. En part és per la seva acció que ens trobem en el punt que ens trobem, en Puigdemont també hi té a veure.
S'ha de dir, però, que qui ha revolucionat les estructures de l'Estat més que la 'nova política' és el 'procés', un moviment que ha aconseguit mantenir la flama de les emocions en els darrers anys, que ha gaudit d'importants recursos econòmics, de màrqueting, d'enginy, de voluntariat, ha aconseguit obrir un conflicte al món (els agradi o no alguns a sentir-ho), inclús i potser sense voler-ho ha accelerat l'obertura de la reforma constitucional on sembla que la proposta federal socialista pot començar el seu camí.
Per tant és tot una barreja perillosa, el carrer alçat, la política capgirada, les estructures de l'Estat sense capacitat de resposta, els partits polítics anant a la reacció davant de l'acció, entitats no elegides pel poble exercint el poder, el món econòmic fugint davant la incertesa, la classe treballadora que abans es manifestava per les retallades i les condicions laborals manifestant-se al costat dels retalladors, tots els mitjans de comunicació posicionats a un costat o un altre, 3.000 policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya per no se sap ben bé per què...
Tot un despropòsit, o un propòsit segons es miri, de trencar-ho tot. Crec que, salvada la primera etapa, s'han obert diverses vies de treball i esperança i de diàleg. Que ningú s'espanti amb la paraula mediació, sí fa falta que es faci, nacional, internacional o local. Ni que ningú tampoc es posi les mans al cap amb la reforma constitucional, els socialistes hi apostem fort, a més creiem que en aquest sentit es pot a la vegada donar resposta a les aspiracions nacionals que tenim els catalans. Ens mereixem un final de temporada (com deia Jordi Évole) tranquil on la política ha de prendre el protagonisme, on la serenor i el seny ens han de portar de nou a ser el país pròsper que érem.
Sabem que no serà immediat, que tindrem altres episodis més èpics o més grisos (les negociacions mai són èpiques), però tornarem a endreçar el nostre territori i si de pas endrecem altres coses, millor. Passi el que passi que tinguem sort.
Pere Soler és primer secretari del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.