Opinió

Si no es pot dir, no existeix


  • Comparteix:

nuria.gibert

Núria Gibert


Publicat: el 21/oct/17
Opinió| Columnes
PDF |

El passat Consell de Barri de La Floresta de setembre unes veïnes van fer una proposta de posar nom a una plaça que no en tenia, que és molt transitada i que se l'anomena popularment 'la plaça del sociosanitari', un nom ben prosaic i descriptiu. Les veïnes van proposar que la rebategéssim amb el nom de 'la plaça de les dones'. A més, argumentaven, no hi ha un sol carrer dedicat a una dona en tota la Floresta.

Aquesta dada em va glaçar i capficar. Ni un sol carrer? Ni una sola dona mereix un reconeixement col·lectiu? Vaig anar a la pàgina de nomenclàtor de l'Ajuntament, les categories són prou àmplies, i em vaig capbussar a la de noms lligats a la història local, generalment les primeres famílies pobladores. Totes fan referència a homes. Vaig estirar l'experiment a Sant Cugat; quants noms de memòria surten amb noms de dones? Ben pocs, poquíssims. Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Josefina Mascareñas... Recordo també un informe dels alumnes de l'Angeleta on concloïen que només un de cada 17 carrers té nom de dona, un trist 15% i que existeix una moratòria municipal, per almenys als nous carrers reduir la desigualtat al 30%. Per què al 30, si som el 50% de la població?

No és una qüestió primordial, pensareu, a Sant Cugat tenim problemes molt greus de desigualtat i d'exclusió social. Per què els noms dels carrers? Doncs perquè allò que no es pot dir no existeix i la negació permanent del paper de les dones a la història, de la construcció de la nostra comunitat, també és polític. És clar que les dones han estat molt invisibilitzades i no en tenim gaires a la història de científiques, polítiques, artístiques, pot dir algú. Bé, segur que sí que en tenim moltes però no han gaudit d'un tracte històric de primera línia i buscar-les, rescatar-les i homenatjar-les pot ben ser la reparació històrica que mereixerien. Així, les nenes no s'hauran de preguntar per què cap carrer és de dona i tots són homes, com si fos una norma universal. Com si les dones no es poguessin dir, ni que existim, ni que haguem sostingut darrere traves i impediments socials històrics caràcters i fites i descobriments, o simplement fent totes les tasques de cura i reproducció per a què el científic de torn, el músic popular o el polític valent es poguessin dedicar a la seva feina sense distraccions tan poc històriques com el manteniment d'una casa, la cura dels malalts, avis i fills, comprar el dinar... Reivindiquem-nos, prioritzem-nos i anomenem-nos, que el nom fa la cosa.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.