Danielita


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 12/nov/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Entretinguts amb la corrupció dels peixos grossos que s'amaga darrera del rebombori de Catalunya, la implacable realitat de la vida no s'atura: Avui és la nena que va néixer amb una malaltia irreversible.

La família la va portar a Catalunya i la medicina, molt més avançada que al seu país, li va salvar la vida. Amb l'estimació dels pares i el suport de la ciència la Danielita va anar creixent, es va integrar a l'escola amb molta voluntat i després a catequesi per fer la 1ª Comunió. Els metges tenien informats els pares que amb la creixença el mal s'agreujaria. Així i tot, conduí la cadira de rodes elèctrica que comandava perfectament i va treure forces per no quedar marginada.

Encara que les privacions anaven a més, les seves ganes de lluitar i de viure no minvaven. Fins que als 16 anys la inexorable malaltia la va prostrar. Al llit, la seva mirada intensa, veia venir la mort lúcidament i atemorida (com Jesús a l'hort de les oliveres). Des dins de la màscara d'oxigen, la Danielita forçà la veu per preguntar: "Perquè?" La gran pregunta que congela el cor. Vàrem pregar: "Oh creu de Crist ensenya'ns que l'albada del sol és més forta que la fosca de la nit". Va morir el dia de Tots Sants. Perquè l'afegim a la llista.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.