Deliri o esperança


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 3/des/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Quan el carro dels afers terrenals va pel pedregar, hom gairebé sempre plega el ram i abandona. El que resisteix, o és víctima d'un deliri o bé l'empeny l'esperança d'assolir malgrat tot el que es donava per perdut.

En els afers transcendents (la dura tasca de viure i de morir) no hi ha deliri que valgui. Només preval l'Esperança: 'La Fe es manté pels segles dels segles. La Caritat es dóna pels segles dels segles. Però és la petita Esperança la que es lleva cada matí... La Fe és una catedral arrelada al subsòl del país. La Caritat és l'hospital que aixopluga totes les misèries del món. Però sense l'Esperança tot això no seria més que un cementiri' (Charles Péguy).

El poema imagina l'Esperança com la germaneta petita de les grans virtuts. Fe i Caritat tenen els colors de la transcendència, l'eternitat, l'infinit. En canvi l'Esperança fa camí cada dia amb senzillesa i el cap cot, però es manté ferma, sobretot en les proves, quan la feina es fa pesada i no s'albira cap mena de recompensa. L'esperança que és un somni fet de vigílies, impedeix que el món sigui un cementiri perquè empeny a anar més enllà contínuament, a tenir confiança, a creure en una nova albada, en un significat, que ajudi a treure l'entrellat de tot.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.