Inicia sessió 
Registra't
Les elits dirigents del moment, a banda i banda de l'Ebre, no és que tinguin una sola oïda, és que directament estan sordes. S'han deixat anar. Els uns, busquen empara en la legalitat; els altres, en la legitimitat. Apel·len a la raó, i tanmateix tots dos decideixen amb el ventre. Són conservadors, extremadament conservadors. Per sobre de la gent estan els seus propis interessos. Són radicalment de dretes.
I sí, dominen la cripsi. En això, són uns mestres. La corrupció els ha engreixat. A tots dos, sense fre. Però són molt hàbils. Han estat capaços de sintetitzar el seu organisme llefiscós i gris amb l'imaginari nacional. I sembla que se'n surten. Alguns dels més conspicus representants d'aquestes elits li han agafat tanta afició al camuflatge que s'han traslladat a Waterloo. S'han disfressat de Napoleó i compten amb l'escalf dels nacionalistes flamencs, uns xenòfobs que insten l'esquerra europea a escollir entre obrir les fronteres o preservar l'estat del benestar. A propòsit, des de les files del N-VA flamenc que protegeix a Puigdemont parlaven no fa gaire de netejar d'immigrants els carrers de les ciutats belgues. A Badalona no s'ho acaben de creure: Garcia Albiol té un club de fans a Anvers.
El poder que ostenten aquests nuclis dirigents, reforçats pels seus cercles mediàtics i culturals sòlidament subvencionats, fa que cada vegada siguin més els que s'acosten als seus llindars. Imantats per l'aparador d'idees buides, gent de tot origen i condició cauen de bona fe sota les grapes de les elits i són pulcrament digerits. Malgrat que hom té la capacitat de percebre la realitat en 3D, s'ha acceptat de manera massiva que aquesta realitat és dual, bicolor, perillosament maniquea. Una escenografia del bé i el mal.
Arribats a aquest moment de la trama, just seria demanar qui dels dos mascles està disposat a perdre el seu cap per amor. Probablement, i observant amb perspectiva històrica les estratègies de la dreta centralista i la perifèrica, totes dues forces estan disposades a sacrificar-se si s'asseguren, primer, el plaer dels sentits i, seguidament, la perpetuació de l'espècie. Però estic convençut que la femella de mantis religiosa, tot veient la mediocritat d'uns i d'altres, la imperícia, la temeritat que representen, es negarà rotundament a ser fecundada per aquests brètols. La naturalesa és sàvia. I Catalunya, també.
ROMAN ESCUER és membre de l'executiva del PSC de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.