'Qué lástima pero adiós'


  • Comparteix:

nuria.gibert

Núria Gibert


Publicat: el 5/jun/18
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

No crec que la feina de representació política s'hagi de sacralitzar. No cal cobrar les barbaritats que es cobren ni cal caminar dos pams per sobre de terra. No m'entusiasmen ni els tractes protocol·laris ni els animals polítics. Al revés, crec que com més gent s'atreveixi a participar en la tasca apassionant de pensar allò comú, i per què no, en un moment donat portar la veu d'altres, ho viurà com una experiència meravellosa i de creixement absolut.

Almenys en el meu cas, ha suposat un estímul rere un altre. Les prioritats, les contradiccions, les dificultats, les possibilitats, i des de la oposició. Que és com escalar cada dia des de 0.

Ara bé. I és un ara bé majúscul, no puc de cap manera dir que em sembla bé que els càrrecs electes, que a més són de govern, abandonin el compromís un any abans d'acabar el mandat. Perquè el compromís és l'únic que tenim, un íntim i col·lectiu acord del dia de les eleccions amb els electors. Ens preguntem, com és obvi, quin tipus de traspàs es pot fer als nous regidors que tindran un sol any per resoldre problemàtiques com les de millora de la Floresta, el PGM, o Torrenegra o la macro biblioteca de 9 milions d'euros o el tema pendent de l'habitatge i la exclusió que genera. Quan hom entén els ajuntaments com un trampolí, com una sala d'estar o com un premi de consolació quan el teu partit no és a govern, s'entenen moltes d'aquestes dinàmiques. Treballar durant 20 anys seguits d'aquesta estranya feina que en diuen 'tenir vocació pública' ara aquí, ara allà, que paguen més i hi ha menys exposició i a sobre ser el principals defensors de la privatització de molts dels àmbits de la pròpia administració. Sí és que té bemolls, l'assumpte de la vella política.

Bé, els que aquí ens quedem, assegurem que Sant Cugat no és cap segon plat i desitgem bon vent i barca nova als qui marxen. I és una llàstima, perquè d'aquí un any demostrarem que Sant Cugat és el nostre plat fort i s'ho perdran.

NÚRIA GIBERT és la portaveu de la CUP-PC

(El títol de l'article fa referència a la cançó de Julieta Venegas)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.