Reivindiquem l'1 d'octubre


  • Comparteix:

eloi.rovira

Eloi Rovira


Publicat: el 1/oct/18
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ja tenim la plaça de l'1 d'octubre. És l'espai que la ciutat dedica a tots els voluntaris i voluntàries que, de manera anònima van fer possible el primer d'octubre de 2017. Una organització que, diuen, va començar molts mesos abans, i que poc a poc va anar treballant i fluint com una taca d'oli.

Mentrestant, des del govern central es deia que no hi haurien urnes, ni vots, ni referèndum, que no hi hauria res. A mida que s'anava apropant la data els missatges eren totalment oposats. Des del Govern d'Espanya es refermaven en que no hi hauria res, que tot era fantasia. Des de Catalunya el missatge era que no ens preocupéssim que hi haurien urnes i paperetes, com sempre.

L'organització seguia fent la seva feina, amb discreció, treballant el boca orella i no deixant cap rastre. No veiem les urnes, però les notàvem màgicament a l'ambient. Hi teníem confiança cega. I tot va continuar fins arribar el dia, totalment coordinats per la il·lusió del moment. I el moment màgic era aquell, s'obren les portes dels col·legis i els primers votants entren per exercir el seu dret democràtic, i per alguns altres tan ferotge, d'introduir el seu vot en una urna. Amb nervis, però amb molta il·lusió. Les cues són molt llargues, no tenim pressa. Es palpa a l'ambient que vindran la Policia Nacional i els Guàrdies Civils a fer el que calgui per evitar-ho. I seguim. I ens arriben les primeres notícies de que a d'altres municipis estan carregant amb violència contra la gent pacífica. A Sant Cugat del Vallès, tenim sort i no hi han càrregues policials, però estem contents d'haver votat i molt tristos pels altres pobles que han patit les càrregues policials injustes i injustificades. Tots sabem que ho hem fet bé, molt bé, i que res no serà mai més igual.

Avui, després d'un any, tenim gent a la presó i a l'exili de manera incomprensible, i els volem fora de la presó. Els tindrem fora de la presó. I aniran tots a casa seva, a on pertanyen, i on els estimem i els volem. Tot plegat, fa que una plaça sembli poca cosa per homenatjar els nostres herois i heroïnes, tant les anònimes com les conegudes. Moltes gràcies a tots i totes que ho vàreu fer possible.

Visca el primer d'octubre, on vàrem fer possible lo impossible.

ELOI ROVIRA és president del PDeCAT



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.