Inicia sessió 
Registra't
L'esforç que em costa mantenir l'estil de vida senzill que m'agrada fa que en els últims anys una de les meves frases estrella sigui aquella de la cançó de Mazoni que diu 'no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps...'.
El pitjor de tot és que la meva situació laboral no és extremadament diferent de la de moltes de les dones de la meva generació, ni tan sols és diferent de la de la meva germana. Ella també és dona, també viu a Sant Cugat des de l'any 1992 i només té un any menys que jo. La diferència està que ella ha invertit 11 anys de la seva vida en formar-se com a ginecòloga oncològica, ha pagat de la seva butxaca una estança de mesos en un hospital italià per formar-se com a cirurgiana especialista en laparoscòpia i l'assistència a més d'un curs i congrés internacionals. Treballa a tres llocs diferents (guàrdies a part) alhora que fa el seu doctorat.
Jo no tinc la vida de ningú a les meves mans, però ella, que sí que la té i que s'ha esforçat per adquirir els coneixements i les habilitats necessàries per ajudar la gent, si accepta operar a la privada, a través de mútues, li ofereixen menys de 200 euros per operació, dels quals ha de descomptar els diners necessaris per pagar els ajudants de quirofan necessaris per dur a terme aquest tipus d'operació.
El precariat s'ha instal·lat a la nostra societat i està condemnant la nostra generació, una de les més preparades. La ciutat que ens ha acollit, on ens hem criat i on tenim les nostres arrels, en lloc d'ajudar-nos ens expulsa o ens condemna a viure per treballar i hipotecar el nostre temps al 100% per seguir vivint-hi.
Senyors i senyores vull seguir vivint a la meva ciutat, però sobretot vull tornar a tenir temps per implicar-me en el seu dia a dia. Vull tornar a ballar les gitanes i el Paga-li Joan, vull tornar a passejar per la festa de tardor, vull tornar a implicar-me en les activitats d'alguna de les moltes entitats que amb la seva lluita diària eviten que Sant Cugat es converteixi en una ciutat dormitori. El problema de l'habitatge cada dia és més greu i des de l'Ajuntament en lloc de posar-hi solució se'ns riuen a la cara, total, molts d'ells, sí que tenen un sou i uns horaris dignes.
INÉS LUNA és membre del Grup Motor de Sant Cugat En Comú
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.