Inicia sessió 
Registra't
Cal dir, per una banda hi ha aquest Pla que funciona com a norma i paraigua de l'estructura del funcionament però, l'atenció l'hem de posar en la gestió que passa pel Consorci i en molts aspectes pel consistori que pertoqui segons on toqui, geogràficament parlant.
Creiem que és moment, per una banda d'assistir-hi a les jornades per la ciutadania i la participació. Dir la nostra, mirar-s'ho amb estima i pensar de forma transversal i pel be del present i del futur. El medi que ens envolta no ha de ser un topall ni un medi. Tot ell ha de ser un fi. Per l'altre banda hem d'aprofitar el moment per proposar en clau de protecció, totes aquelles coses que poden aportar millores al Pla, a la gestió i als nostres governants, per demostrar, que estimem el medi, el respectem i que en fem custòdia. No ens el poden treure de les mans. En som responsables i no permetrem que ningú amb idees lucratives, pugui ficar cullerada.
També hem de ponderar-nos i fer prevaldre aquests valors que defensem. Tenim un lloc per a tothom on hi caben moltes activitats, per a tots els éssers que ho necessitin. No caiguem en el parany de les línies administratives, no pensem en col·locar un servei pels 'del nostre municipi'. Pensem transversalment i aprofitem que gairebé una desena de municipis, amb més de tres milions de persones al voltant, han de conviure-hi, sense prejudici ni perjudicar els que hi conviuen les 24 hores i també migratoris. Si fem gestió de fauna, o cura o protecció, no la fem al nostre municipi, perquè allà és on tinc els meus contribuents. Aprofitem un terreny de joc comú per aprendre i gaudir, per millorar i protegir tots els éssers, humans o no. Valorar positivament una acció, un servei, un estudi, una millora s'hauria de celebrar entre -com a mínim- els nou municipis. Encara, tot i tenir un punt en comú, trobes intervencions que pengen de la benevolència del municipi en concret.
He pogut assistir a alguna de les sessions i encara es parla de la Collserola rica i la Collserola pobre, com si hagués una línia invisible. Uns límits que ens posem nosaltres mateixos i no podem caure en el parany i veure el Parc com el pati interior d'una illa d'edificis, de nou balcons on cadascú estén la seva roba, sense parlar amb el veí. El Parc ha de ser un, per a tothom i ni cal pensar que tot i així és queda petit, la xarxa d'espais verds hauria de transcendir i raonar en xarxa amb els altres pulmons del territori.
ALEX CUESTA és membre de la PAS
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.