Inicia sessió 
Registra't
En el nostre municipi que difícilment pot romandre desconnectat de la resta del món, de l'àrea metropolitana de Barcelona, del territori català o del continent sencer, penso que s'ha de fer valdre les persones properes on ens emmirallem i veure si millorem o hauríem de millorar. Aquestes accions individuals, fàcils de calibrar a partir de la nostra moral, educació i cultura. Em refereixo a les persones que ens envolten. Les accions pròpies que podríem perfeccionar, repensar o reforçar -no tot ho fem malament-.
Només canviaria una cosa en tot el que m'envolta, el viscut i el desitjat. Demano que tot canviï, que res es quedi igual. Que no tornin a passar els errors humans que hem comès -ja que les circumstàncies no les podem controlar ni dialogar amb elles-. Les persones sí que les tenim a mà per fer entendre que hem d'evolucionar com a individus per conformar una comunitat més forta i orgullosa del que fem i del que no, ja que de l'immobilisme també s'aprèn.
Totes les circumstàncies es poden assumir, entendre -que no compartir- i, fins i tot, demostrar que no podia ser d'altra forma. El que no és de rebut és que tots aquells error humans; ja siguin per manca de coneixement, per indisciplina, desídia, incoherència, interessos ocults, insensatesa, angoixa, egoisme, avarícia, odi, rancúnia; per la meva banda queden esborrats -no pas oblidats-.
Hem d'aprendre a empatitzar i per això ho intento esborrant els errors de la gent que m'envolta. Però aprenguem d'això i que ens passin coses noves per poder créixer.
Desitjo per aquest any proper -i només demano el que depèn de les persones-; com a persona que sóc, com a membre d'una associació, d'una comunitat, d'una ciutat, d'una cultura, d'un sistema, d'una forma de viure; que no visquem abandonaments, maltractaments, agressions, emús morts per la por, gats amb trets, manca de protocols, manca de temps per reunir-se, retrets i dits que marquen culpables, manca de prevenció, incoherència, violència de gènere i d'espècie, absència de fons, incompatibilitats geogràfiques i administratives, absència d'informació, ocultismes i un trist etcètera.
No m'agrada ser tan dur -penso més en el positivisme i en el pragmatisme-. Ara ja queda dit, tot i que de forma vaga amb la intenció de que no ho tornem a viure. Problemes nous ja en vindran aquest any i el següent i som pocs per repetir les receptes, que a vegades costa d'aprendre.
Aprenguem i millorem, que la revolució va d'això, poc a poc o de forma brusca, però mai tornem on érem abans, sempre avancem.
I l'agraïment últim i més important a les persones que ho fan possible, a totes les persones que formen la PAS, directa o indirectament, els qui ajuden i els qui no també -que sé que aquest any se sumaran i serem més- per ser una mica més empàtics amb tots els éssers vius.
Àlex Cuesta Hidalgo és membre de la PAS
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.