Inicia sessió 
Registra't
Es tracta d'uns fets altament preocupants, no només per la salut dels animals de la ciutat, sinó també per la voluntat d'alguns individus de causar la mort a éssers innocents. Quina mena de 'persona' deixa verí amagat dins d'esquers als parcs, amb la clara intenció de prendre la vida a gossos i gats? Em resulta difícil imaginar el que passa per la ment d'algú que comet aquests actes, d'algú que més enllà de les molèsties que els animals poden causar al seu dia a dia, pren la decisió i té el valor de parar-los trampes mortals. Cal a més valorar que deixar verí o materials punxants en zones públiques no només pot causar la fatalitat a animals 'domèstics', sinó també a animals salvatges (que poden introduir les substàncies tòxiques ingerides a la xarxa tròfica), així com a infants.
Sense cap mena de dubte, aquestes situacions han de servir no només (i com és evident) per castigar aquestes barbaritats, trobar-ne el culpable i penalitzar-lo, sinó també per fer una reflexió, personal i social, sobre el tracte que donem als animals i el que mereixen.
Quina mena de consideració tenen aquests individus sobre si mateixos, que els confereix la facultat de causar la mort a gossos i gats, amb o sense cap motiu aparent? La resposta més fàcil passa per dir que es tracta de persones que 'tenen un problema', alguna patologia que els fa actuar de forma contrària al que la resta considera normal; una persona que 'està malament', que 'està boja'. Tanmateix, i deixant de banda possibles casos concrets, considero que cal fer un treball d'anàlisi sobre la consideració en que tenim els animals: és possible que l'intent de matar animals deixant verí al parc no sigui més que una exageració de la concepció de superioritat humana que la majoria entén? Es tracta tan sols de dur al límit aquesta mentalitat basada en la supremacia humana vers la resta d'animals?
En qualsevol cas, i independentment de la resposta que es doni les qüestions que ara formulo, crec que aquests fets ens donen l'oportunitat d'aprofundir sobre la nostra consciència animalista i qüestionar aquesta superioritat que ens hem atribuït. Ara per ara, deixo aquí aquesta reflexió, i espero endinsar-me en ella properament.
ANDREA XAXO és membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.