Opinió

El que jo no vull, que ho entomin els altres


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 20/setembre
Opinió| Columnes
PDF |

Des del meu finestral, gairebé davant de l'ordinador, hi veig set contenidors: dos d'escombraries, un de matèria orgànica, un de plàstic/tetrabric/porexpan, un de paper i cartró, un de vidre i un de roba. També hi veig les moltíssimes persones que s'hi atansen per deixar-hi les seves deixalles, cosa que em permet constatar l'augment de la consciència ciutadana a Sant Cugat pel que fa al reciclatge de materials. Vull dir que amb el pas dels anys ha crescut el nombre de persones que seleccionen la seva brossa i no l'aboquen tota als contenidors grisos. Magnífic. Però...

Però també observo diàriament que són minoria les persones que pensen en els altres quan fan aquesta senzilla operació. Em refereixo especialment a dues qüestions. La primera té a veure amb els contenidors blaus. La immensa majoria de la gent que hi aboca capses de cartró ho fa sense molestar-se a plegar-les. És a dir, tal com van sortir de la botiga quan hi contenien un objecte. Ara, però, estan buides i no té sentit deixar-les així al contenidor per una raó elemental: cal evitar que el contenidor es col·lapsi estúpidament. Si cada persona assumeix el seu deure cívic de plegar, ja sigui a casa o allà mateix, les capses que hi deixa, el contenidor pot engolir infinitat de quilos més de cartró. Altrament, es fa impossible deixar-hi res per manca d'espai. Tot i això, resulta tan singular veure algú que no pensa només en si mateix i que plega el cartró, que gairebé sortiria a la terrassa a aplaudir-lo.

El menfotisme és una de les raons que fan que l'entorn dels contenidors estigui sempre ocupat per piles de de cartrons que cabrien perfectament a dins. Amb tot, tant de bo només fossin cartrons! També observo diàriament el degoteig constant de persones que utilitzen aquell mateix entorn com a abocador de tot allò que no volen a casa seva. A qualsevol hora del dia deixen a terra, en ple carrer, des de vàters o bidets fins a matalassos o mobles trencats de tota mena.

La filosofia és aquesta: 'El que jo no vull, que ho entomin els altres'. Ni els passa pel cap que estan embrutant la via pública i imposant les seves deixalles a la resta de santcugatencs. Tant els fa que cada barri tingui un dia assignat per baixar objectes voluminosos al carrer a partir de les vuit del vespre i que hi ha un telèfon municipal al qual poden trucar les persones grans o amb problemes de mobilitat. Amb una trucada al número gratuït 900 103 146 n'hi ha prou perquè el servei de recollida vingui a casa teva i s'ho emporti. Doncs no: les deixalles es deixen a terra, al carrer, de dilluns a diumenge les 24 hores del dia. Que trist. Caldria que hi reflexionéssim una mica, atès que aquestes coses diuen molt del grau d'educació d'un municipi i de la gent que hi viu.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat