Som natura


  • Comparteix:

may.dominguez

May Domínguez


Publicat: el 23/nov/19
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El camí evolutiu entre el regne animal i el regne vegetal es va separar fa milions d'anys, però a nivell energètic continuem complementant-nos. Tot i la situació de predomini dels animals i en particular de l'homínid, no oblidem que l'evolució del món vegetal ens porta gairebé 390 milions d'anys d'avantatge i que compartim l'essencial: la vida i la capacitat d'evolució.

La cooperació i la simbiosi en la natura són molt més freqüents del que creiem. El nostre cos és viu gràcies a una gran simbiosi amb la nostra flora intestinal, dèrmica... i la relació entre vegetals i animals esdevé una mútua necessitat i benefici. No hi ha unió, però sí interdependència ecològica. Nosaltres subsistim directa o indirectament gràcies als vegetals. Al mateix temps, els conreem per obtenir-ne beneficis, amb la qual cosa facilitem la seva supervivència i la dispersió com a espècies. En utilitzar les plantes i els minerals el nostre cos energètic recorda informació que ja posseeix però que ha oblidat, és a dir, per ressonància, les plantes ens activen la memòria ancestral. Tots els éssers vius estem connectats en una immensa xarxa. De fet, la nostra mateixa existència és relativa a l'existència dels altres. Per això, l'allunyament de la natura fomenta la sensació de separació i incrementa l'ansietat existencial.

Siguem-ne conscients, ha arribat l'era de la cooperació entre països, entre individus i amb la resta d'éssers. Aquesta primera simbiosi des de la consciència (Jordi Cañellas, 'La conciencia de Gaia', Indigo, 2010) ha de ser una simbiosi entre els diferents regnes que vagi molt més enllà de l'utilitarisme amb què els hem sotmès. L'ecologisme és del tot indispensable, com també el prendre consciència del que som en realitat. I som natura. Sentim-nos natura.

No es tracta de maldar-ne per la preservació, es tracta de 'ser' amb total consciència.

Com diu Michael Braungart, 'ser com arbres que en viure netegen la terra' (La Vanguardia. 'La Contra', 10 de gener de 2012).

MAY DOMÍNGUEZ és membre de Vallès Sense Fronteres i activista voluntària pels drets dels i les refugiades a Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.