Inicia sessió 
Registra't
Jo penso que parlant la gent s'entén i que es poden conciliar ambdues posicions sense necessitat de suprimir la festa. L'argument de la tradició no és un bon argument, perquè l'antiguitat d'una activitat determinada no faculta per continuar exercint-la si vulnera drets o lleis. En aquest cas, apel·lar als anys (i ara no parlo en concret dels Tres Tombs) l'únic que demostraria serien els anys d'impunitat de què ha gaudit. Tanmateix, la rua dels Tres Tombs estaria a la cua de les qüestions a revisar si tenim en compte les condicions criminals, i ho dic amb totes les lletres, criminals, en què viuen molts dels animals que formen part del nostre sistema alimentari. Estic parlant, per exemple, de les gallines ponedores tancades tota la vida en gàbies de la mida d'un full, sense possibilitat de moure les ales i sense bec, perquè es tornen boges i se'l mosseguen entre elles, o dels porcs castrats, mutilats i tancats en espais de vuitanta centímetres on, enfollits, es mengen la seva pròpia femta.
Ni que fos per egoisme, hauríem de reflexionar sobre si menjar-nos aquestes pobres bèsties és gaire bo per a la nostra salut. Aquest comportament tan insensible i cruel dels humans amb les bèsties clama al cel i caldria que les entitats animalistes forcessin TV3 a emetre un '30 Minuts' que posi les seves càmeres en aquests inferns animals i mostri, a desgrat dels explotadors, tota aquesta realitat amagada. Els Tres Tombs, comparat amb això, és un joc d'infants. És cert que totes les reivindicacions són compatibles i que una cosa no exclou l'altra, però hi ha d'haver un ordre de prioritats en la canalització d'energies. Altrament podria semblar que fem el mateix que aquelles persones que es prenen un cafè amb sacarina després d'haver-se cruspit un bon tall de pastís.
Jo no sóc partidari de suprimir els Tres Tombs, penso que es pot arribar a un punt d'entesa amb aportacions documentades de les parts implicades. Aquesta rua ens recorda que durant mil·lennis l'ésser humà s'ha servit de les bèsties en benefici propi i que només n'ha prescindit en aquells casos en que la tecnologia l'ha fornit de mitjans més ràpids i eficients. Els animals no són una joguina dels humans, tenen vida pròpia i tenen drets, i els humans, si veritablement ho som, els hem de respectar. Diria que, si la rua segueix una normativa estricta, els cavalls i els rucs, sempre limitats de camp per córrer, no faran fàstics a l'oportunitat de sortir a passejar i estirar les cames. La resta és senzill: no fem als animals allò que no voldríem que se'ns fes a nosaltres.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.