Opinió

COVID-19, Primera reflexió per compartir....


  • Comparteix:

montserrat.colldeforns

Montserrat Colldeforns


Publicat: dimecres
Opinió| Columnes
PDF |

Certament la patacada que ens ha caigut a sobre ni l'esperàvem ni la imaginàvem. I tot, absolutament tot, està resultant més ràpid i més dur del que ens pensàvem. Per cap d'any la Xina comunicava a l'Organització Mundial de la Salut, un nou virus en humans.... i l'11 de març la pròpia OMS declarava una pandèmia: ja havia arribat a 114 països.

Amb poc temps la malaltia s'ha expandit ràpidament, però també el coneixement científic i mèdic que en tenim, malgrat que encara hi ha més preguntes que respostes. I moltes preguntes són de primer ordre, crucials per orientar-nos sobre els tipus de mesures a prendre ara i en el futur; un exemple entre molts: un cop t'has contagiat, encara que sigui sense símptomes, quedes immunitzat?. Alguna resposta temptativa apunta que 'potser' sí (no és segur), i tampoc no sabem, en cas que fos així, quant de temps podríem continuar immunes.

Tampoc no hi ha resposta concloent sobre les millors estratègies per fer-hi front, depèn del país, del seu sistema sanitari i les seves institucions, de la seva capacitat científica i productiva, dels seus recursos econòmics i, sobretot, de la determinació de tots, tots, els seus habitants (polítics i responsables públics i privats de tota mena inclosos), per aturar la malaltia.

A Espanya va arribar un 31 de gener, just un mes després de la primera comunicació oficial de la Xina; el segon cas el vam conèixer 10 dies després.... i la corba es va anar enfilant cada vegada amb més força, i les primeres morts també. El dissabte 14 de març es declarava l'estat d’alarma: tothom a casa.

Molt al principi potser semblaven unes vacances (per als més optimistes i sense incerteses econòmiques), després es va convertir en parèntesi -que podia fins i tot ser productiu a nivell personal i familiar- però ara ja sabem que també tindrem molts problemes, personals i emocionals, econòmics i socials. D'entrada ens hem ajustat a la realitat prou bé: una enquesta (demoscòpia) feta entre el 17-19 de març mostrava que un 95% de la gent creia que l'estat d'alarma duraria més dels 15 dies decretats. Així serà, si les Corts ho aproven, i ningú no dubte de què ho faran. Tenim al davant un repte enorme.

A poc a poc, anem fent-nos a la idea de la magnitud real dels problemes i les dificultats que això comporta. I surten els retrets, les acusacions, i les ganes de trobar un boc expiatori. Recordo haver llegit a la xarxa que per ser disciplinats i quedar-nos a casa necessitem una actitud, perquè l'actitud és el que inspira les nostres accions i, per tant, marca la diferència en els resultats. També l'actitud és vital per no deixar-se endur pel desànim davant els problemes.

Penso que l'actitud és doble: la individual i la col·lectiva. Margaret Thatcher, una de les representants més significatives del conservadorisme més o menys civilitzat, va dir (està documentat) que 'la societat no existeix, només hi ha individus'. Ara mateix tenim exemples de països, com ara la Xina o Corea del Sud, en què la vessant de societat, de grup, és dominant, i 'sembla' que això els ha ajudat a tenir èxit en la seva lluita per controlar el COVID-19. Al 'Món Occidental Desenvolupat', o sigui nosaltres, la Unió Europea, Amèrica del Nord i altres, vivíem segurament un 'excés' 'd'individu'. Crec que la situació present, d'incertesa, por, angoixa i preocupació, i alhora de grans manifestacions d'empatia i nombrosos actes personals de solidaritat, ajut, dedicació i esforços, ens retorna al sentit de societat, dels lligams, de les interdependències personals i col·lectives.

Viure en una democràcia, amb llibertat de premsa i opinió és una gran sort, però en moments de tribulació cal ser molt i molt responsable. L'acceptació social de les mesures establertes és condició per al seu compliment; i el seu compliment és condició per al seu èxit, que reforçarà l'acceptació social. I per això hem de parlar molt, de manera honesta, buscar bona informació, reflexionar sobre el que ens diuen, no deixar-nos endur pel marc binari: bo-dolent, amic-enemic. Podem fer-ho, tenim mitjans. Som individu i som societat, tot alhora. No és un eslògan, és la nostra realitat. I som planeta. No podem tornar-ho a oblidar.

MONTSERRAT COLLDEFORNS és exdiputada del PSC al Congrés espanyol




TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Logotips en temps de Coronavirus

Miquel Àngel López Colillas

Gràcies!

Cristina Paraira


Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat