Inicia sessió 
Registra't
Llegeixo i llegeixo articles, escolto videoconferències per poder entendre. Cito a algunes de les persones que m'han fet pensar: la mestra Dolors Feixas, el neurobiòleg David Bueno, el psicòleg Jaume Funes i el filòsof César Rendueles. Llegeixo també orientacions que fan els centres educatius a les famílies per acompanyar-les en aquests dies difícils. I escolto amistats parlar dels nets, a companys/es de feina o coneguts/des de com estan amb els fills/es a casa...
Constato que no hi ha unanimitat en com es viu dins des de cada família. Unes prefereixen rutines molt clares i altres prefereixen anar seguint el ritme que el cos va dient. Tampoc no hi ha unanimitat en com els centres educatius s'adrecen als infants i a les famílies. Mentre hi ha centres on tot està pautat de 9 a quarts de 5 de la tarda, altres envien suggeriments molt més lliures.
El cert és que fer compatible el teletreball de molts adults, les feines de l'escola dels infants, tant si són molt sistemàtiques com molt creatives, les tasques de casa, el seguiment d'aquesta pandèmia i el patiment de coneguts o familiars és una bona prova per a tothom.
La imaginació i la cooperació estan donant els seus fruits. He pogut veure noves plataformes on infants i mestres estan interactuant. I altres maneres de mantenir la relació escola-casa i casa-casa. Per exemple vídeos de mestres amb missatges, vídeos d'infants als seus mestres, treballs virtuals encadenats... en mols casos s'estan reforçant vincles.
No gosaria a donar consells a ningú. Crec que tothom ha de fer el seu camí i ha de trobar la millor manera de conviure. Però sí voldria dir algunes coses, ara que ja no són uns dies que els passarem com puguem; de moment, segur que passarem, com a mínim, un mes a casa junts.
Els mitjans de comunicació, les entitats, quantitat de plataformes suggereixen tasques per fer conjuntament. No ens atabalem. Sobre tot fem allò que som capaços de fer, tot no és possible ni cal. Els primers dies, on les emocions van ser fortes, es van estipular unes maneres de fer. Ara que sabem que va per llarg convé fer les coses a llarg termini i gestionar-les.
David Bueno parla de planificar, reflexionar, redefinir i adequar la nostra resposta emocional per sentir-nos a gust en una situació incerta. Altres autors parlen de que no s'ha tingut en compte els infants en les mesures adoptades. Altres autors parlen de ser flexibles i sobretot posar molt d'amor...
Em quedo amb posar molt d'amor i paciència. Si els adults ho estem passant malament (és obvi), es evident que això repercuteix als infants i es crea un cercle difícil de trencar. Els infants estan tan angoixats com nosaltres i cal entendre els moments pels que passen. Per això intentem cercar moments per resguardar cada membre de la família.
El meu cap i el meu cor però, a part d'estar pensant en una família més o menys estàndard, està amb qui té menys i qui pateix més. Hi ha famílies i infants que ja eren vulnerables abans. Ara aquest nombre augmenta cada dia perquè la situació econòmica està fent estralls. Gent que perd la feina o té un ERTO, gent que no pot tirar endavant la seva empresa, autònoms... Per tant, les complicacions familiars i les angoixes creixen. I d'altra banda, les condicions de vida de cada casa són molt diferents. Hi ha qui té jardí o terrassa, hi ha qui viu en un mini piset, hi ha qui comparteix pis...
Des de les administracions s'estan aplicant moltes mesures. Moltes encertades. Però gestionar les emocions que se'n deriven costarà molt i es patirà molt.
Altre aspecte que vull comentar és com la tecnologia ens ajuda i a cops ens trastoca una mica. M'agrada veure el net per skype i potser és l'eina més important que s'està utilitzant per posar els membres de la família en contacte. I les amistats, perquè les amistats són essencials. També per parlar amb aquell membre de la família que està aïllat i està en condicions de parlar. Però també ens trastoca per l'excés d'informació, fiable o no, i per la dependència constant que ens genera. I em preocupa i molt la bretxa digital, aspecte que comencem a abordar seriosament.
Des de la regidoria d'Educació estrenem ben aviat un apartat a la web municipal: Espai de la petita infància de la ciutat. Dedicat a aquella infància que sovint passa més desapercebuda. Volem donar eines per estar a casa amb aquests infants. Us convido a fer-la servir.
Recordeu que els infants, tot sovint, són qui ens donen les millors respostes.
Ens en sortirem!!! Tot anirà bé!!! #AraEnllocComaCasa!!!
PILAR GORINA és regidora del PSC d'Educació, Infància, Universitats i Memòria Històrica
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.