Una altra forma de discriminació


  • Comparteix:

andrea.xaxo

Andrea Xaxo


Publicat: el 30/abr/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

L'any 2009 la Unió Europea imposava als Estats Membres, mitjançant l’article 13 de l’anomenat Tractat de Lisboa, l’obligació de tractar els animals en les corresponents legislacions internes com a éssers que senten. Aquesta 'evolució' de coses a éssers amb capacitat de sentir s'havia d'introduir a Espanya mitjançant la modificació del Codi Civil que, de moment, rau aturada. D'altra banda, el país tampoc disposa de cap text legislatiu que reguli el benestar animal; tan sols algunes comunitats autònomes en disposen, entre elles, Catalunya.

Val a dir que les poques disposicions legals que regulen aquest àmbit estableixen un marc de protecció animal molt limitat i clarament especista, atès que contenen una clara discriminació entre les diferents espècies animals. I és que, entre d'altres exemples, el Codi Penal castiga el maltractament d'animals domèstics o amansats, però no el dels salvatges, i igualment, la Llei catalana prohibeix les baralles de gossos i de galls, però permet els correbous.

Aquesta doble moral que varia en funció de l'espècie és una postura que observem en el nostre dia a dia, i que segurament mantenim o hem mantingut, doncs és com hem estat educats; als gossos i als gats (per norma general, sempre hi ha excepcions) se'ls cuida i estima; als animals salvatges se'ls observa i també caça, fins i tot podem maltractar-los sense que això suposi cap sanció; i als animals 'de consum' els tanquem, explotem i matem.

Faig aquesta reflexió arran de veure la televisió; al telenotícies del vespre es mostren imatges de xais amb dies de vida, fins i tot mentre neixen, i es parla de la crisi que està patint el sector ramader. Apareix en pantalla un granger molt preocupat, explicant les dificultats que patirà per 'donar sortida' a aquells xais que superin els 3 mesos d'edat, moment en que s'envien a l'escorxador. Des del telenotícies es preocupen: és realment greu aquesta situació, quin greuge econòmic pel pobre ramader, què en farà dels xais que no pugui enviar a matar perquè superen els mesos d'edat amb què ens agrada menjar-nos-els?

A continuació apareixen gallines, confinades (no com nosaltres, sinó de forma permanent i sense dignitat) al terra d'una nau industrial, enganxades les unes a les altres, pràcticament sense espai per a moure's, amb grans focus de llum il·luminant l'espai (estratègicament instal·lats, atès que a més hores de llum, més ous ponen les aus). El reporter parla amb el propietari de la granja, que exposa les seves angoixes i neguits, altra vegada compartits pel mitjà de comunicació, que de nou ignora la situació dels animals, que parla per si sola a través de les imatges; de fet se n'allunya, doncs no parla d'animals, de gallines, de xais, sinó de caps de bestiar o de produccions.

Tan sols uns dies abans, el mateix telenotícies emetia un petit reportatge sobre els gossos que esperaven una família a les protectores; tant el periodista com el presentador es compadien d'aquells animals (cosa que evidentment agraeixo), però que alhora em fa preguntar-me com es pot mantenir un posicionament públic aparentment animalista, per dies després parlar de les explotacions ramaderes sense mostrar ni un bri de compassió per aquells animals.

És molt complicat allunyar-se de l'especisme, tant a nivell personal com legislatiu, atès que durant segles d'existència, l'ésser humà ha distingit entre els animals en funció de l'espècie. I està a les nostres mans la possibilitat de deixar enrere aquesta ideologia per construir una societat en la qual tots els éssers vius siguin respectats i valorats per la seva mera existència, i no pel benefici que en podem obtenir; i, en el recorregut d'aquest camí, cada petit pas compta.

ANDREA XAXO és membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.