Ara que la intensitat de la pandèmia ens ha donat una treva, després d'haver atès més de 29.000 pacients als hospitals catalans, podem analitzar alguns fets viscuts. La seva anàlisi ens pot ajudar en el futur, sobre tot davant potencials rebrots de la malaltia.
Destacaria alguns punts, en primer lloc, un fet extremadament positiu com ha estat la magnífica capacitat d'adaptació del sistema. Cal fer menció del benefici, també a llarg termini, d'algunes de les accions preses. En destacaria tres: promocionar el treball en equip de manera interdisciplinar (inter-especialitats i inter-professions), millorar la bona relació entre els diferents nivells assistencials (primària, hospital i sociosanitaris) i l'adaptació a les noves tecnologies per donar suport a l'atenció sanitària.
D'altra banda, cal mencionar aquells aspectes clarament subsidiaris de millora com són, la situació de tensió permanent que viu el sistema sanitari i l'atenció a les persones grans.
La situació de tensió viscuda ha posat de manifest que els sistemes de salut , molt castigats per la crisi econòmica anterior, no poden estar condicionats a viure al límit. Exemples viscuts han estat la manca de material de protecció (EPI), de respiradors, d'espai o d'una potent Agència de Salut Pública i de personal (ha estat massa habitual la precarietat laboral, més marcada en alguns col·lectius com infermeria o els metges joves els darrers anys).
La població de persones grans ha estat la gran afectada pel virus (un 75-80% dels morts tenen més de 70 anys). Cal repensar si, com a societat, hem fet tot el que cal per intentar donar-los-hi una atenció holística, que inclogui no tant sols l'atenció mèdica (orgànica i mental), sinó també la social. Un dels aspectes més durs que ens ha tocat viure, i que ens marcarà per sempre, ha estat l'atenció al procés de fi de vida en situació d'aïllament, que clarament cal repensar.
Ja per acabar, i recordant al filòsof alemany Schopenhauer ('La salut no ho és tot, però sense ella tota la resta és res') voldria llançar un missatge a la societat i , en especial al seus gestors: tinguem cura del nostre sistema de salut.
FERRAN MASANÉS és metge i membre del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.