Opinió

Covid-19 des de l'hospital


  • Comparteix:

ferran.masanes

Ferran Masanes


Publicat: el 20/maig
Opinió| Columnes
PDF |

L'arribada, ja fa unes quantes setmanes, de la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2 (COVID-19) ha sacsejat intensament la nostra societat i ens ha recordat un fet obvi, però que potser havíem oblidat, de com n'és de vulnerable l'ésser humà. Davant d'aquesta situació de màxima tensió, els professionals de la salut han estat al costat de la societat, com no podia ser d'una altra manera, donant el millor d'ells mateixos i fent el millor que saben fer que és tenir cura dels malalts. Al llarg d'aquestes setmanes, alguns d'ells s'han infectat (al voltant del 10%), fins i tot emmalaltit de manera greu i alguns perdent la vida. us tindrem sempre en el nostre record.

Des dels hospitals es va donar una resposta ràpida a un repte immens, i així en pocs dies i amb la implicació de tot el personal, i vull destacar també a aquells menys visibles (com el personal de neteja o de manteniment entre d'altres), es va reorganitzar tot el sistema per intentar donar la millor atenció sanitària possible i evitar-ne el col·lapse.

Ara que la intensitat de la pandèmia ens ha donat una treva, després d'haver atès més de 29.000 pacients als hospitals catalans, podem analitzar alguns fets viscuts. La seva anàlisi ens pot ajudar en el futur, sobre tot davant potencials rebrots de la malaltia.

Destacaria alguns punts, en primer lloc, un fet extremadament positiu com ha estat la magnífica capacitat d'adaptació del sistema. Cal fer menció del benefici, també a llarg termini, d'algunes de les accions preses. En destacaria tres: promocionar el treball en equip de manera interdisciplinar (inter-especialitats i inter-professions), millorar la bona relació entre els diferents nivells assistencials (primària, hospital i sociosanitaris) i l'adaptació a les noves tecnologies per donar suport a l'atenció sanitària.

D'altra banda, cal mencionar aquells aspectes clarament subsidiaris de millora com són, la situació de tensió permanent que viu el sistema sanitari i l'atenció a les persones grans.

La situació de tensió viscuda ha posat de manifest que els sistemes de salut , molt castigats per la crisi econòmica anterior, no poden estar condicionats a viure al límit. Exemples viscuts han estat la manca de material de protecció (EPI), de respiradors, d'espai o d'una potent Agència de Salut Pública i de personal (ha estat massa habitual la precarietat laboral, més marcada en alguns col·lectius com infermeria o els metges joves els darrers anys).

La població de persones grans ha estat la gran afectada pel virus (un 75-80% dels morts tenen més de 70 anys). Cal repensar si, com a societat, hem fet tot el que cal per intentar donar-los-hi una atenció holística, que inclogui no tant sols l'atenció mèdica (orgànica i mental), sinó també la social. Un dels aspectes més durs que ens ha tocat viure, i que ens marcarà per sempre, ha estat l'atenció al procés de fi de vida en situació d'aïllament, que clarament cal repensar.

Ja per acabar, i recordant al filòsof alemany Schopenhauer ('La salut no ho és tot, però sense ella tota la resta és res') voldria llançar un missatge a la societat i , en especial al seus gestors: tinguem cura del nostre sistema de salut.


FERRAN MASANÉS és metge i membre del PSC



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.